... i tot plegat em té sense poder dormir.
I què és tot plegat?
Doncs
1- tinc moltes ganes de veure la meva filla, que ja en fa dos mesos que no ens veiem.
2- en el pròxims dies s'ha de decidir si torno a treballar o no...
- si és que sí, ho temo, ho somio com un malson, no em veig capaç d'afrontar-ho.
- si és que no, fins quan?... sempre em passarà això. I què farè tantes hores, si sabés el temps m'apuntaria a cursets... però la veritat és que no em veig en cor de concentrar-me en res. Tot se me fa una muntanya.
3- Estic esperant unes cartes de Barcelona per presentar-me, potser, encara dubto, a unes places d'aquí. Imagineu com estic, que si m'agafen, que faré, com, quan, .... la meva filla; si m'adaptaria aquí, diuen que l'hivern és dur per una barcelonina de l'eixample. I si no, torno al punt 2. I tot s'ha de decidir esta setmana que ve... Igual haig de tornar només arribar... ainnnss.
4- Avui és el darrer dijous del mercat d'artesania i també dubto si anar-hi o no. Estic cansada de anar amb els quadres amunt i avall pera res. Ja sé que hi ha crisis i tot això, i que un mercadillo potser no és el lloc per aquesta oferta, però és que a sobre m'haig de sentir cada cosa; l'altre dijous quasi em diuen lladre. I el cas que en general agraden, però de què en serveix a mi això després de dos anys sense vendre un quadre tot i que he baixat el preus dels petits. Estava pensant en fer un OUTLET FIN DE TEMPORADA... però no em ve de gust malvendre a qualsevol, prefereixo regalar-los a qui sé segur que li agraden i els valora.
Aiiisss..... NOOOO SEEEEEE!.
I què be que estava ahir tarda sota l'aigua, un mar de silencis -un silenci aclaparador i relaxant- per a mi sola, només unes oblades em feien companyia.
I què és tot plegat?
Doncs
1- tinc moltes ganes de veure la meva filla, que ja en fa dos mesos que no ens veiem.
2- en el pròxims dies s'ha de decidir si torno a treballar o no...
- si és que sí, ho temo, ho somio com un malson, no em veig capaç d'afrontar-ho.
- si és que no, fins quan?... sempre em passarà això. I què farè tantes hores, si sabés el temps m'apuntaria a cursets... però la veritat és que no em veig en cor de concentrar-me en res. Tot se me fa una muntanya.
3- Estic esperant unes cartes de Barcelona per presentar-me, potser, encara dubto, a unes places d'aquí. Imagineu com estic, que si m'agafen, que faré, com, quan, .... la meva filla; si m'adaptaria aquí, diuen que l'hivern és dur per una barcelonina de l'eixample. I si no, torno al punt 2. I tot s'ha de decidir esta setmana que ve... Igual haig de tornar només arribar... ainnnss.
4- Avui és el darrer dijous del mercat d'artesania i també dubto si anar-hi o no. Estic cansada de anar amb els quadres amunt i avall pera res. Ja sé que hi ha crisis i tot això, i que un mercadillo potser no és el lloc per aquesta oferta, però és que a sobre m'haig de sentir cada cosa; l'altre dijous quasi em diuen lladre. I el cas que en general agraden, però de què en serveix a mi això després de dos anys sense vendre un quadre tot i que he baixat el preus dels petits. Estava pensant en fer un OUTLET FIN DE TEMPORADA... però no em ve de gust malvendre a qualsevol, prefereixo regalar-los a qui sé segur que li agraden i els valora.
Aiiisss..... NOOOO SEEEEEE!.
I què be que estava ahir tarda sota l'aigua, un mar de silencis -un silenci aclaparador i relaxant- per a mi sola, només unes oblades em feien companyia.
5 comentarios:
jo sempre intent trobar lo bo de totes ses situacions... no sempre ho endevind pero es millor que anar amb el cap baix, pero de fet molts cops esi nevitable.
sols puc desitjar-li sort, que les coses prenguin el curs que més bé li facin i que pugui tenir temps pel que necessita...
Força!
una abraçada!
un mar de silencis -un silenci aclaparador i relaxant- per a mi sola, només unes oblades em feien companyia.
aquesta frase ho diu tot...
salut!!
lo q tens q estar segura es q agafis el camí q agafis serà el correcta, ànims q tu vals molt!!
Gràcies Catx, tant de bo tingués tanta confiança en mi com tu suposes .Hi ha dies que no veus la llum per enlloc, però els dies passen, un empeny a un altre i no podem parar així que no queda més remei que aixecar-se i seguir.
Mq, que vols dir amb que la frase aquesta ho diu tot. No sé com l'interpretes tu (espero que sigui bo), igual no és igual que el que jo volia expresar.
Serv.Imn.gràcies pels teus desitjos i la teva abraçada. Jo a la teva edat també era més optimista, però como deia són dies o tamporades. I no em diguis de vosté... buuuaaa amb lo "senyora" que ja em veig al mirall... (per això no em miro ja) no em sento tant gran però els anys hi són i sin no que li siguin al meu marit que ara per pujar a la barca i no m'ajuda me quedo a l'aigua...
Ah, ahir al final vaig vendre dos quadres, amb rebaixa, eren coneguts, però està be no?. En total aquest estiu he venut 6 quadres i he regalat 3, que és una forma de pagar o agraïr una amistad. Ara a decidir quins me'n porto a Barna i quins deixo aquí. Començem el compte enrera.
Publicar un comentario