Elisir d’amore.

Fa uns dies es va publicar una notícia a la Vanguardia sobre una història d’amor amb origen a Menorca. De moment, potser no era el meu millor dia o perquè no estem acostumats a aquestes coses, la meva reacció va ser negativa i em va semblar que no era motiu de portada, que hi ha coses més importants per publicar; que per històries romàntiques  tenim l’anunci de la cervesa i moltes de personals sabudes només pels seus protagonistes, com la meva, per exemple. Així ho vaig comentar a algú que va penjar l’enllaç de la notícia al facebook i em va respondre que bé, que l’expliqués. Per suposat no ho faré però molta gent la coneix perquè és una historia molt maca i amb final feliç, que no totes ho són. Feliç? Bé si,... amb alguna “furtiva lagrima” però en conjunt, feliç. Però aquells dies en què una màgia, com aura invisible emanava d'entre nosaltres, aquells moments ataronjats que la posta de sol dibuixada als nostres cossos nus a la badia de Fornells i aquells silencis que deia tantes coses, com deia Becquer, no hi tornaran. I mira que els hem evocat molts cops, a molts llocs, i només allà, a Menorca ens torna com un pessic al cor. Com deia, deu ser la màgia de l'illa.

Què tindrà Menorca. Mira, no volen innovadors? No es podria explotar l’illa com a “celestina”? De la mateixa forma que tenim el gin, es podria crear com als xerradors de “fard west”, un elixir d’amor. No, serem més moderns, una pàgina virtual on la gent expliqués les seves històries d’amor trobades o viscudes a Menorca. Tot i que això malauradament, no dóna diners... o si?...  Jo, està vist que no sé  fer negoci del romanticisme, tot el contrari... 

Exposició fotogràfica històrica

Robert Capa

Capa i Taro al MNAC

Una parella pionera en fotoperiodisme torna a Barcelona.

Una activitat més per aquest juliol en que tendré molt de temps lliure o tenia que ja tinc l'agenda casi plena :).

Resposta de Televisió de Catalunya

Vaig escriure al defensor del espectador en la web de TV3 per queixar-me i que m'expliquessin quina era la seva postura respecte al post anterior i aquesta és la seva resposta por email:



Benvolgut/da,

Gràcies per fer-nos arribar la seva queixa. Com a Defensor de l’Audiència, encarregat d’atendre les demandes dels espectadors i usuaris dels mitjans de la CCMA, m’he interessat pel que m’expressa. Abans de res li voldria dir que he pogut comprovar que Televisió de Catalunya sempre ha manifestat la vocació d'arribar a tots els països de parla catalana i oferir-los la seva oferta, cosa que demostra la presència continuada durant més de vint anys a les Balears i les Pitiüses i l’arrelament que ha assolit i que, pel que ens manifesta, és profund i intens. Aquesta voluntat no ha canviat, segons he comprovat en converses amb els seus directius, però el marc tecnològic, polític i legal sí que ha canviat i ha provocat la situació que ens exposa.

Val la pena fer memòria per explicar el que està passant. Les emissions de Televisió de Catalunya, quan territoris de parla catalana com les Illes no pensaven a tenir una televisió pròpia, van creuar les fronteres territorials del que la Constitució anomena Comunitats Autònomes amb els seus programes i gràcies a accions de la societat civil, amb iniciatives com les de l'Obra Cultural Balear, va poder ser present a les Balears. Això es va fer en una situació d'al•legalitat, o d’il•legalitat, fins i tot. Pel que fa a Televisió de Catalunya, la llei només atorga la possibilitat de cobrir el territori propi de cada comunitat, en aquest cas Catalunya. Fins ara, com deia, amb una legalitat poc definida, Televisió de Catalunya ha estat present, a través de la tecnologia analògica, a les Balears. El pas a la tecnologia TDT ha fet que aquesta presència i relació s’hagi d’adequar a la nova realitat. Per emetre a través de la TDT és necessari disposar de les corresponents freqüències d’emissió, dels MUX o múltiplex. Aquestes freqüències les administren les diferents comunitats autònomes, en aquest cas la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Amb la voluntat de garantir la presència de Televisió de Catalunya a les Balears i d’IB3 al Principat, els governs respectius van acordar que ambdós ens autonòmics procedissin a un acord de cessió de freqüències d’emissió, el que es va plasmar amb un acord de reciprocitat i la signatura d’un conveni el 22 de gener del 2009. El conveni actualitza les relacions entre els dos governs en matèria audiovisual i dóna cobertura legal a les emissions de les dues televisions en els dos territoris.

Aquesta reciprocitat, però, obliga a respectar el marc legal de l’adquisició de drets d’emissió de produccions adquirides a través de la FORTA, la Federació d’Organitzacions de RTV Autonòmiques. Si a través de la FORTA s’obtenen els drets d’emissió de determinats productes, cal respectar les televisions que els han adquirit i no lesionar els seus drets. Si el producte és compartit amb la resta d’emissors autonòmics, TV3 està obligat a no lesionar els interessos d’IB3, per exemple, en l’explotació d’aquest mateix producte al seu territori. Això ha provocat la signatura d’un conveni de reciprocitat que condiciona l’emissió de TV3 a les Illes. Aquesta es la raó per la qual Televisió de Catalunya no pot emetre determinats productes, bàsicament pel•lícules o esdeveniments esportius, a les Illes a més de no interferir en el procés de creixement d’una televisió en parla catalana a les Balears, com és IB3. Aquestes són les raons que fan que l’emissió que es rep a les Balears sigui lleugerament diferent de la que s’emet al Principat i no d’altres.
Moltes queixes qualifiquen el nou Canal TV3 CAT com a un canal de segona, que no compleix la seva funció, no garanteix el dret a la informació o que dóna als mallorquins el tractament d’estrangers. De fet, ja fa uns mesos, vaig plantejar a la direcció la necessitat de fer un canal respectuós amb els espectadors de les illes, coherent i on no es creessin aquestes situacions indesitjades. Televisió de Catalunya ha creat TV3 CAT, un canal propi, coherent, adequat a tots els territoris de parla catalana, que no lesioni els interessos de les televisions autonòmiques, en aquest cas concret, IB3.

La programació que ofereix TV3 CAT està constituïda bàsicament per programes de producció pròpia, la qual cosa inclou un 80% de la graella que s’emet al Principat. El dret a la informació queda garantit, ja que informatius, programes de producció pròpia, o documentals, entre d’altres, hi són presents. Per emetre són necessaris els canals, les freqüències, i, ara per ara, IB3 només pot cedir una sola freqüència del seu múltiplex. En una fase més avançada de la implantació de la TDT, un cop s’hagi dut a terme l’apagada analògica i IB3 disposi d’un 2n múltiplex, TVC disposarà de dos canals en aquest segon MUX d’IB3 per difondre el senyal de dos dels seus canals.

La solució de la reciprocitat no és l’òptima per aquells per qui, com vostè, TV3 i els seus serveis són la televisió que volen tenir, la que volen veure, i la insatisfacció de no poder rebre tota la producció, aliena o no, crea evidentment un malestar lògic i que mereix tot el respecte. Les raons d’aquest canvi són, però, tècniques i legals, no pas per una manca de voluntat d’oferir el millor als ciutadans balears.

Agraint la seva atenció i esperant que aquestes explicacions hagin estat del seu interès, quedo a la seva disposició.
Cordialment,

Carles Pérez i Jaumira
Defensor de l’Audiència
CCMA

TV3 ni a València ni a ses illes

Amb la questió valenciana va aixecar molt renou però ni les aturades que fa s'IB3 per questions d'audiència ni que a partir d'avui en lloc de la TV3 es veurà només el canal internacional de la TVC ningú diu res. Una vergonya, tenint en compte a més que amb la TDT a Catalunya la televisió catalana té 5 canals: TV3, 33, K300, 3/24, i TV3i (internacional), només aquest darrer es veurà des de ses illes. Nosaltres que hem comprat una tele nova per Menorca ja que a final de mes ja només haurà TDT no sé... la majoria dels programes que seguim son de TV3. Merda pels polítics que ho permeten...PPSOE, ERC, IU...

Us deixo un text de Poblat d'en Talaiòtic on ho explica millor.


Ja ens l’han colat!

!! COMENTARIS A "ES POBLAT D'EN TALAIÒTIC" !!


Dia 1 de juny passarà a la història com el dia en què TV3 ha desaparegut de les Illes Balears. Després de més de dues dècades de veure el primer canal de Televisió de Catalunya, els governs colonialistes del Principat i les Illes han perpetrat el major atemptat contra l’espai comunicacional comú que es va començar a construir des de la societat civil. Finalment, el senyal de TV3 ha estat substituit pel del canal internacional de TVC, i açò vol dir que només podrem veure produccions pròpies. No ha estat una sorpresa, des dels inicis d’Es Poblat s’ha vingut avisant d’aquesta possibilitat, d’aquest temor que ara s’ha convertit en realitat. La signatura del patètic acord de reciprocitat el passat gener marcava el camí, i de la mateixa manera que al Principat ja només s’emetia la versió satèl·lit de la televisió balear, a partir d’ara els televidents illencs veurem de TV3 el mateix que es pot veure des de l’estranger, res més.

Les formes amb que s’ha produit el canvi tampoc podien ser més sigiloses, i açò encara ho fa més fastigós. Es pensen que som estúpids. Quan he encès avui el televisor i m’he trobat en el lloc de TV3 el nou logo de TVCi ara rebatejat com a TV3CAT, ho he entès tot d’una. El canvi de TV3 per TVCi hauria estat massa lleig i evident, calia mantenir el mateix símbol per fer semblar el que no és. Aquest era el motiu del canvi de nom del canal internacional anunciat fa poc. La diferència de logos entre TV3/TV3cat i IB3/IBsat és gairebé anecdòtica o imperceptible, però la realitat és que NO ÉS EL MATEIX CANAL i ens quedam definitivament sense la programació de pel·lícules, sèries i documentals. S’ha acabat poder triar entre la pel·lícula de TV3 o IB3 dels dissabtes, la normalitat per la llengua que aplaudia quan es van iniciar les emissions íntegrament en català de la televisió balear s’ha esfumat de nou. I el pitjor podria arribar si els nacionalistes espanyols de na Rosa Estaràs i companyia tornassin al govern balear i castellanitzassin el canal illenc una altra vegada. Aleshores no quedaria cap opció de veure una programació en la nostra llengua que sigui mínimament apta per arribar al gran públic.


La notícia ja ha aparegut als diaris digitals com Vilaweb, l’Avui, Crònica, Directe.cat, El Singular Digital. Tots ells proclamen la substitució de TV3 pel canal internacional i les queixes de l’OCB per aquest fet, així com pel tractament marginal que TV3 ha donat a les Illes durant tots aquests anys. Però no consta cap avís ni cap informació per part de TV3 ni d’IB3.


Continuam igual que fa 20 anys, reclamant que “Volem TV3”, amb la diferència que abans només teníem dos canals espanyols i ara en rebem 20. La situació és molt greu i mereix accions decidides i contundents per part de la societat civil i dels polítics illencs compromesos amb la diginitat del nostre poble per aconseguir el restabliment efectiu de les emissions recíproques de la programació íntegra dels canals públics en català. És hora de deixar clar que aquesta situació és inacceptable. Què pensen fer el PSM i ERC com a corresponsables dels governs dels colonialistes del PSOE per redreçar aquest despropòsit? Perquè no basta un comunicat de rebuig com ja ha fet el PSM (ERC ni açò). Ja tenen clar els colonialistes que aquestes insatisfaccions dels votants dels seus socis els poden costar el govern el 2011? Per la meva part, el proper 1 de juliol, quan es produeixi l’apagada analògica a Menorca i les Pitiüses, serà moment de valorar la situació en què queda el panorama televisiu en català i de decidir si començ una vaga de bloc a Es Poblat com a forma de protesta per aquesta dissolució planificada de l’espai comunicatiu català.


Via: ES POBLAT D'EN TALAIÒTIC

Notícia pels seguidors de Nura Duna

Un vol de coloms

Presentació en Mercadal el 3 de maig a les 20 h. Sala Multifuncional

A veure si prenen nota de Bélgica,

I treuen a qui no ho necessita. Veure la noticia. Això per començar.

Salut i República.

La poli a la universitat, insòlit...

... i amb premeditació, nocturnitat i sense previ avís...

Just abans d’ahir al vespre vaig anar al cine Aribau i fem temps vam entrar als jardins i patis de la uni a recordar vells temps (ens vam conèixer allà amb el meu marit) i res feia presagiar que a la matinada entrarien els mossos d'aquella forma, ni molt menys les càrregues posteriors. Això que diu el rector de les agressions verbals a profes, no m’estranya, quins uns alguns, que els conec de bona tinta, i estic generalitzant, que consti, i ho dic perquè després no m'amenacin ni em denunciin -m'han dit-, com m'ha passat as Mercadal, per unes opinions escrites contra ningú en concret per persones que ni conec...¡Visca la llibertat d'expressió! però això és una altra història que ignoro com acabarà, no em preocupa massa, no tenen fonaments. Perdó, segueixo: El que feien era entrar a les classes per informar i esclar, se les tenien amb alguns professors, ben pocs. I d’agressions al PAS no m'ho crec –Personal d’administració i serveis (jo mismamente)-, la Junta de Personal ja s’ha manifestat en contra de l’actuació dels mossos.

Jo he parlat amb els tancats diverses vegades i sempre han estat molt correctes i educats i demanant-nos recolzament. Que alguns alumnes s’han aprofitat del tancament, potser si, com a tot arreu hi ha de tot. En fi, podria dir molta cosa, porto 25 anys a la UB i a més soc estudiant, o ho era, el pla Bolonya serà només pels rics a mi se m'ha acabat seguir ja. I no hi ha volta enrera, tot està decidit, malgrat que rectors prometien diàleg, demagogia. També s'ha de dir que afecta a algunes carreres més que a d'altres. A Medicina per exemple no l'afecta i aquests no s'han mogut i ningú els ha pressionat. Esclar que mai ho fan; la solidaritat aqui brilla por su ausencia.

Ni als temps obscurs del franquisme havia passat això gaire vegades. No cal posar vídeos ni noticies perquè qui ha volgut ja s’ha informat i cadascú que pensi el que li sembli. Molta gent només veu el aspecte físic, la forma de vestir dels estudiants. Els recordo que en el tancament als Caputxins de Sarrià als anys 50 i pico, els estudiant anaven amb traje i corbata i estaven manifestant-se contra els que els hi semblava injust. Aleshores eren mal vistos, ara són herois. Si no protesten ells, i més contra una cosa que els afecta, qui ho farà!.

Més informació al blog Can Lluri.

El Pla Bolonya, -pels que no ho sàpiguen-:

A partir del 2010, se suprimiran les llicenciatures i diplomatures, i s’establiran els «graus» i «postgraus».
El grau seran 4 anys, dos d’especialitat i dos de formació bàsica i treball gratuït en empreses. Però el grau no permetrà treballar com a titular d’una feina «professional».
El postgrau es dividirà en «màster» i «doctorat». Serà l’autèntica especialitat i el que capacitarà per exercir com a titular. Tindrà un preu prohibitiu.

* Només el 30 per 100 dels crèdits serà en forma de classe. La resta seran tutories, seminaris i hores d’estudi a casa.
Però es considera que l’estudiant ha de dedicar 7 hores diàries a l’estudi, en les diferents modalitats. No serà possible estudiar i treballar.
Assistir a classe serà imprescindible per a aprovar.

* Es jerarquitzarà la classe segons les qualificacions. El 10 per 100 més alt serà el grup «A», el 25 per 100 següent serà el grup «B»...

* El finançament privat ha d’arribar al 30 per 100 del pressupost universitari (a les universitats andaluses).
Més finançament per a aquelles carreres que serveixin per crear empreses.
Les taxes pujaran. El grau costarà més del doble que les actuals llicenciatures. Tendència a disminuir les beques.
La Universitat de Sevilla estableix el criteri que la universitat s’ha d’autofinançar. Així la universitat passa a ser una empresa.

* La LOU (aprovada pel PP però mantinguda pel PSOE) té l’esperit de la col•laboració entre la universitat i la societat. Però per «societat» se sobreentén «empreses».

* Es tendirà a suprimir les carreres que no siguin «rendibles». Per exemple, aquelles que tinguin un nombre d’alumnes menor de 25.

Traducción:

A partir del 2010, se suprimirán las licenciaturas y diplomaturas, y se establecerán los «grados» y «postgrados».
El grado serán 4 años, dos de especialidad y dos de formación básica y trabajo gratuito en empresas. Pero el grado no permitirá trabajar como titular de un trabajo «profesional».
El posgrado se dividirá en «master» y «doctorado». Será la auténtica especialidad y lo capacitará para ejercer como titular. Tendrá un precio prohibitivo.

* Sólo el 30 por 100 de los créditos será en forma de clase. El resto serán tutorías, seminarios y horas de estudio en casa.
Pero se considera que el estudiante debe dedicar 7 horas diarias al estudio, en las diferentes modalidades. No será posible estudiar y trabajar.
Asistir a clase será imprescindible para aprobar.

* Se jerarquitzarà la clase según las calificaciones. El 10 por 100 más alto será el grupo "A", el 25 por 100 siguiente será el grupo «B» ...

* El financiamiento privado tiene que llegar al 30 por 100 del presupuesto universitario (en las universidades andaluzas).
Más financiación para aquellas carreras que sirvan para crear empresas.
Las tasas subirán. El grado costará más del doble que las actuales licenciaturas. Tendencia a disminuir las becas.
La Universidad de Sevilla establece el criterio que la universidad se debe autofinanciar. Así la universidad pasa a ser una empresa.

* La LOU (aprobada por el PP pero mantenida por el PSOE) tiene el espíritu de la colaboración entre la universidad y la sociedad. Pero por «sociedad» se sobreentiende «empresas».

* Se tenderá a eliminar las carreras que no sean «rentables». Por ejemplo, aquellas que tengan un número de alumnos menor de 25.

La por

El Periodico. 28/1/2009 L'ENTREVISTA AMB PILAR JERICÓ, ESPECIALISTA EN POR

Pilar Jericó: "La pitjor por és la que tenim al cap"

Afirma que tenim més por del que la crisi econòmica invita a pensar, i que, en lloc de centrar-nos en els problemes, ens hauríem de fixar en les solucions.


--Època de crisi. La por, ¿és excessiva?
--Sens dubte. Hi ha més por del que realment les dades conviden a pensar. És cert que hi ha una desacceleració, però també hi ha una situació de reajustaments i d'oportunitats.

--La crisi passa, com la bonança.--Però estem massa enganxats al curt termini: només veiem a curt termini i no ens adonem que, tant dels bons moments com dels dolents, se surt. I ara no veiem més enllà de la por.

--I amb por no som feliços.--Entre altres coses, perquè han augmentat considerablement l'estrès i els problemes de salut. I és una llàstima, perquè de tot plegat ens en sortirem.

--¿Què li diria a un lector que s'ho passa malament econòmicament?--Jo he tingut, en el passat, greus dificultats per arribar a final de mes, i he passat per situacions molt dures. Quan un està malament, és difícil tenir esperança. Li diria que prengui consciència de les coses en les quals pot actuar i en les que no.

--L'energia de l'ésser humà és limitada.--Per aquesta raó hem de prendre la decisió següent: si donem força als problemes o en donem a les solucions. Si t'ha tocat una regulació d'ocupació i et quedes fora, focalitza l'energia en la solució. No et recreïs en el lament, en el "pobre de mi", perquè d'aquí no en sortiràs. I d'aquí a dos o tres anys, quan tot hagi passat, veurem que les decisions que hàgim pres en moments com aquests ens ajudaran a la felicitat del futur.

--¿Com canalitza la seva energia, vostè?--Disfrutant de la meva gent, de la feina... M'apassiona el que faig.

--La por és una il.lusió de la ment, però, no obstant, ens condiciona excessivament.--Perquè té una base biològica, potent. Tots naixem amb por, i morirem amb por. Els budistes diuen que només deixarem de tenir por quan sentim pànic. És a dir, sempre tindrem por. Perquè som aquí gràcies a la por, una emoció que ens ha ajudat a evolucionar, perquè ens alerta dels perills. Per tant, s'activa fàcilment.

--I aquí la nostra educació s'ha basat, en bona mesura, en la por.--Per això és molt fàcil que davant de les notícies negatives s'activi aquesta emoció. Però el nostre creixement personal hauria de tenir l'objectiu d'evitar aquesta emoció. Es tracta d'aprendre a reconduir-la.

--¿Com?--Centrant-nos, com he dit, en el que podem fer. Centrant-nos en les solucions, no en el problema.

--¿I donar-hi l'esquena?--No, al contrari: hem de mirar la por a la cara. La pitjor por és l'ambigua: és especular amb el que pot passar, pensar què passarà si m'acomiaden, etcètera. En primer lloc, el que t'has de demanar és si realment et poden acomiadar. Després, quines alternatives tens. I, des d'aquí, construeix un pla d'acció molt pràctic. La pitjor por és la que tenim al cap, i a la qual dónes voltes i voltes sense parar. Com més penses en la por, més força li dónes.

--S'ha de pensar en el que és oposat, com un antídot.
--Sí, s'ha d'anar a l'altre costat, s'ha d'anar al que t'agrada i t'il.lusiona, a les oportunitats. Es tracta de disfrutar amb el que fas. I és bàsic recolzar-te en un equip, en persones estimades: per això és molt bo parlar de la por.

--¿Ah, sí?--En la justa mesura. Hi ha gent que ens esgota amb la seva por i la seva negativitat. Suggereixo evitar-la, i envoltar-nos de persones que no ens vampiritzin.

--La por evita la col.laboració.--I, curiosament, som en l'era de la col.laboració, com ho demostren Facebook i les xarxes socials. El discurs del nou president nord-americà va en aquest sentit: el discurs de la col.laboració, de recolzar-nos els uns en els altres.

--Almenys Obama, de moment, no utilitza la por com a eina.--La por ha sigut l'eina tradicional per governar les empreses, les famílies, els països i la societat. Hi ha caps i líders que utilitzen la por per incapacitat absoluta d'utilitzar altres eines. És un model esgotat. No serveix per treure el bo i millor de les persones.

--Obama diu que no té solucions.
--És el que m'agrada del seu discurs: "Jo no tinc la solució", afirma, "però sí que sé la manera de trobar la solució". No és tant el que hem de fer, sinó saber que, si arriba el cas, tindrem les eines per saber què hem de fer. Sobretot, recolzant-nos en persones, buscant xarxes de col.laboració. Per sobre de totes les crisis, crec en la capacitat d'adaptació de l'ésser humà. I, en el fons, som afortunats. Els nostres problemes no són com els de fa un segle, ni com els d'altres països.

*Interesant. Què opines?

Tot el camp, és un clam!

Això cantavem pel poble després de sortir del Tast, quan els carrers eren buits i silenciosos i les ombres de la parets eran ja molt llargues. Deu ser el vi que entrava en el menú, i és que no estic acostumada. O simplement que estava contenta.

Ja tenim casi tota la feina feta i moltes fotos també, tinc tot Mercadal fotografiat... fins i tot els basalts que ha deixat la pluja d'aquesta nit recreaven un bon mirall; però com sempre m'he deixat el lector de tarjes i el cable i no les puc passar. A destacar les motos que s'han concentrat avui a Mercadal, però ja de passada perquà havia de "matinar" per veure-les totes juntes (a les 9... què passa... és que s'estava molt bé al llit..).

Avui Mercadal era meeting point d'altres actes a més dels motarts: Testimonis de Jehovà també s'han trobat a la sala multifuncional. Al principi he pensat que no fos un casament (ja me vaig trobar un fa quinze dies, i sabeu quin era el fotògraf?... el photoblogger Fuxi, jeje, més elegant...), anaven molt arreglats, i com que l'ajuntament està tancat... però ningú portava flors enlloc, o sigui que no. I aldiari he llegit que s'ha creat un grup massó (masón, no sé si està ben escrit en català) amb seu as Mercadal, però no han dit l'indret concret... ¡caxis con tanto secreto!... No sé ben bé que fan ni el que pensen, i encara que no m'agraden els ritus ni els emblemes en general i menys si no són això, transparents, però només pel fet que Franco els odiava, alguna cosa bona duen fer. I el cap de setmana próxim més actes, però jo no hi serè. Al final l'Ajuntament no tindrà prou amb milers d'euros que els han donat per arreglar les antigues casernes. Al final recuperaran el motiu pel que va ser creat el poble: fer mercat... sigui del que sigui. Els restaurants deurien estar plens.

Notas sobre anoche:

No me gusta el futbol y no vi el partido, pero siempre se tienen simpatías. Robert iba haciendo zaping i me informaba de los goles. Después de la temporada pasada parece que remontan. Será verdad que el entrenador es tan importante? yo creía que eran los jugadores... por eso los venden, no? El anterior debe sentirse "tierra trágame"... pobrecillo, a mi me caía bien.

Hasta mi hija me mandó un sms: ¡kina kanya, som a ksa mirant el partit am uns amics!. Me los imaginé comiendo pizzas y bebiendo cervezas en la sofá... como tiene que ser. Mientras yo "jugaba" con los blogs.

Me resultó extraño no oír ningún petardo. En Barcelona los gatos i perros deberían estar todos bajo la cama de tanto cohete. Y no creo que sea porqué aqui no sean del barça, sino porqué, aun mediterráneos tienen otras costumbres. Igual con un bòtil de pomada a sa mà... ;-D

¡Meessiii, Meesiii, Meesii!

Sort Joana Barceló i Marc Pons

i moltes felicitats.

Joana, a veure si fas -encara que només sigui pel càrrec- que Menorca també existeixi quan parlen de Balears.

Marc, suposo que ara et veurem poc amb ets fiets per Mercadal. Fes-ho bé.



*Felicitats an Pere Pons, deus estar molt orgullós. Un beso.

A la festa asturiana del maig passat as Mercadal.

L'Ike contra Cuba

Avui fa un any que sortíem cap a La Havana per passar uns dies que van esdevenir formidables, encara que tornéssim amb aquell regust agredolç que tothom comenta.

Avui l’huracà Ike comença per l’est a escombrar l’illa. No varem arribar a Santiago, capital d’aquesta zona ja que està molt lluny de La Havana –Cuba té més de 1000 km de llargada- però les ciutats del centre que varem visitar, eren precioses. Em faria molta pena que aquells edificis colonials tan polits es perdessin. Per no comptar la gent per suposat. Diuen que els han evacuat. I jo em pregunto si tota l’ílla està amenaçada: On els han ficat?.

Per cert la ciutat més oriental és Guantanamo, amb la seva part nord-americana inclosa. Estaria bé que una escombradeta de l’Ike trenques els murs i les reixes...

Tot això i pensant en el meu viatge sense cap inclemència, em fa venir al cap aquell refrany:

“NO DEIXAR PER DEMÀ EL QUE PUGUIS FER AVUI”... que hi ha molts “IKES” a la vida.

Sonrisas y lágrimas.

Quan mires la televisió t’adones que cadascú va a la seva i que nosaltres els importem ben poc.

Però no cal anar tan lluny, només cal parlar amb diverses persones per desitjar fugir ben lluny; como ahir en el Mercat d’artesania, que per cert, només queda un dijous (com passa el temps!) i amb poques ganes de seguir exposant i no perquè no vengui, estic acostumada; s’han de sentir uns comentaris o aguantar unes cares quan pregunten preus que m'agafen ganes de plegar, guarda-ho tot a la maleta i cap a casa, o millor, començar a repartir quadres entre la gent que simplement et diu que li agraden. Sé que hauria de passar però desprès de tants dies, cansa.

Però no volia parlar d’això sino de somriures i de llàgrimes. La televisió, els diaris, les revistes d’aquests dies ens està maltractant cruelment la vista, la oïda ...els sentits:

"
- Alegria entre els afganesos, el primer afganès amb una medalla en unes olimpíades.
- Afganistan denuncia una matança de 76 civils a càrrec de la coalició de EEUU .
- Una menorquina a les olimpíades. El CF Mercadal juga a casa. Alegria.
- Fotos en primer pla dels familiars de l’avió estimbat a Barajas. Lluita per veure qui posa la imatge més morbo. La tele-basura se relame.
- Nous vídeos d’aquest accident. ¿De qui va ser la culpa?. Nens morts. Assistència psicològica per als familiars. I els que moren cada cap de setmana a les carreteres? Potser ja ho trobem dins la normalitat de la nostra rutina?.
- Somriures a la Xina: medalles. Quatre anys entrenant dur i es queden a les portes. Si no surts medallista, no serveixen per a res.
- ¡Tibet lliure!
- Spanair empezará a pagar la próxima semana 3,1 millones de anticipo de indemnización. /Un nen preguntava quan s’acabaria la pel·lícula.
- La princesa Leticia s’ha operat el nas...
.............................."

I a mi me falta poc per tornar... amb tantes incertidumbres a la meva vida que prefereixo no pensar-hi. Tinc ganas de veure la meva filla... una estona, quina tristor. Dormir, de vegades només vull dormir. Idò, bona nit.

*Buscava un poema adient, però no l'he trobat, potser no hi ha versos per contar tot això.

Fiestas del "Jaleo", con mayúscula...

... según "El País":

És el que tenen els diaris, distorsionen les noticias i el pitjor, que la gent s'ho creu.

No les festes de tal poble o per tal sant, no, la festa es el "Jaleo".... tot i que si ho mires bé a pesar del protocol que porte cada festa i la quantitat d'actes que es fan des del Pregó, potser sí que de cara a la gent el que importa és el JALEO, si treguessin tota resta a molts els hi donaria igual. O no?... vinga, a mojarse. Que opineu?

Actualidad menorquina

Tinc afegit al blog l'actualitat menorquina. De vegades no és que sigui de molta actualitat però bo... es disculpa. El que sembla patètic és com avui que de quatre notícies que surten, TRES siguin sobre el basket V.menorca i una sobre el vaixell trobat. Ja sé que no hi ha molta cosa per contar en una illa, però ahir em vaig comprar el diari Menorca (l'Ultima Hora no el trob a Barcelona) i havia coses molt més interessants, no moltes, perquè si descontem les pàgines pels anglesos, les del món hispano i els esports (más de lo mismo) i els anuncis, no queda gaire però si més no que variin un poc el repertori a publicar no?.

Viatjar amb Clickair

Llegeixo a la premsa que un discapacitat s'hagut de quedar en terra perquè aquesta nova companyia que treballa amb Menorca des de que Iberia ho va deixar (encara que sigui una empresa subsidiaria) no té personal per acompanyar als que no puguin caminar, encara que sigui per una cama trencada.

Però no només això. Desde fa un poc temps Clickair cobra per facturar les maletes, o sigui que si no vols gastar més del que ja et costa el viatge, que en taxes i comissions molts cops ja puja més que el preu del bitllet, has de portar només l'equipatge permès dins l'avió, amb unes mides i pes restringit.

Les altres companyies que treballen amb l'illa són molt cares si no agafes vols a hores intempestives i amb prou temps.

Aquest cap de setmana tenia l'portunitat d'anar-hi a Menorca. El meu marit estarà allà una setmana però ell va em barco; a més de què li agrada li surt molt més barato... i no es mareja esclar, que els dos darrers cops li ha enganxat unes tramuntanades de por. L'última vegada al desembre va estar dins del barco unes 13 hores i jo no ho aguanto això. A més, el fet que tinguin uns horaris tan restringits fa que no pugui combinar-ho amb la feina. Així que vaig mirar bitllets avió i... mare meva! Els preus oscilaven entre els 80 euros (sense despeses i això, sortint de casa a les 5 de la matinada) fins als 280 . Com és possible tanta diferència?. Total per ser-hi tres dies...

Res, m'espero a setmana santa que ja tinc el bitllets en la transme... Per cert, després de lluitar per internet que no em deixava agafar camarot compartit, vaig acabar trucant per telèfon, com sempre... i ho aconsello a tothom (902 45 46 45... no és propaganda és que me'l sé de memòria), i resulta que havia unes ofertes que no surten a la web i, ¡atenció!: Camarot compartit per.... 28 euros, anar i tornar!! i el meu marit en butaca més el cotxe per 105 euros.... Quan només el cotxe ja val dos-cens i pico... Al·lucinant...

Si heu d'agafar bitllets de barco aprofiteu que no s'acabi l'oferta. I si els teniu de Clickair no us tranqueu un peu perquè us quedareu en terra.

¡Costa molt l'insularitat, eh!

*Totes les xifres són amb el descompte de resident.

Els Reis que porten la mort

Avui per tres families menorquines, d'Alaior concretament, els Reis han portat la pena i la desesperació, de desesperança; la ràbia i la tristesa, la mort... i la buidor que deixarà l'absència de d'aquests tres joves. Només tenien 19 i 21 anys.

Era de madrugada, era a prop de ca seva, era a la carretera. Una mala maniobra i s'estimben, el cotxe s'incendia. Un d'ells resta il·lès.... Il·l'es? A.R. de 20 anys no ha pogut salvar als seus companys. A. R. viurà tota la vida amb aquesta greu seqüel·la.

El meu condol a les families dels joves que ens deixat. El meu suport i afecte a A.R. de 20 anys. Només té 20 anys.

Descansin en pau A. B., A. P. y R. R.

Noticia del Periodico.cat

Un cetaci de quinze tones es remolcat mort a Fornells

Veure la noticia a Es Mercadal Polit.