Mostrando entradas con la etiqueta Parada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Parada. Mostrar todas las entradas

28 agosto 2008

Últims dies a Menorca.... o no. Dubtes i dilemes...

... i tot plegat em té sense poder dormir.

I què és tot plegat?

Doncs

1- tinc moltes ganes de veure la meva filla, que ja en fa dos mesos que no ens veiem.

2- en el pròxims dies s'ha de decidir si torno a treballar o no...

- si és que sí, ho temo, ho somio com un malson, no em veig capaç d'afrontar-ho.
- si és que no, fins quan?... sempre em passarà això. I què farè tantes hores, si sabés el temps m'apuntaria a cursets... però la veritat és que no em veig en cor de concentrar-me en res. Tot se me fa una muntanya.

3- Estic esperant unes cartes de Barcelona per presentar-me, potser, encara dubto, a unes places d'aquí. Imagineu com estic, que si m'agafen, que faré, com, quan, .... la meva filla; si m'adaptaria aquí, diuen que l'hivern és dur per una barcelonina de l'eixample. I si no, torno al punt 2. I tot s'ha de decidir esta setmana que ve... Igual haig de tornar només arribar... ainnnss.

4- Avui és el darrer dijous del mercat d'artesania i també dubto si anar-hi o no. Estic cansada de anar amb els quadres amunt i avall pera res. Ja sé que hi ha crisis i tot això, i que un mercadillo potser no és el lloc per aquesta oferta, però és que a sobre m'haig de sentir cada cosa; l'altre dijous quasi em diuen lladre. I el cas que en general agraden, però de què en serveix a mi això després de dos anys sense vendre un quadre tot i que he baixat el preus dels petits. Estava pensant en fer un OUTLET FIN DE TEMPORADA... però no em ve de gust malvendre a qualsevol, prefereixo regalar-los a qui sé segur que li agraden i els valora.

Aiiisss..... NOOOO SEEEEEE!.

I què be que estava ahir tarda sota l'aigua, un mar de silencis -un silenci aclaparador i relaxant- per a mi sola, només unes oblades em feien companyia.

03 febrero 2008

Les meves pintures. A la rica poma (em sento una Eva qualsevol...)

Oli sobre tela. 30x30

Cada cop en tinc menys pintures obre Menorca així que aquest any m'estic pensat si posar o no la paradeta al Mercat Artesanal de l'estiu. Fa temps que pinto altres temes. Això de pintar per vendre no va bé. Ho has de fer del que et vingui de gust i quant tinguis ganes... o alguna cosa et motivi i es veu que ara no es temps per paisatges menorquins i mira que n'hi ha, només que agafés prestades algunes de les magnífiques fotos dels amics fotobloggers.... però no sé, ara estic per altres històries... com les pomes, no sé que en farè de tantes pomes, de moment n'he regalat una -la que més m'agradava... es clar, són els quadres que regalo sempre- a uns bons amics menorquins (hi ha coses que no tenen preu i l'amistat n'és una). Tinc ganes de veure com els hi queda a la seva nova i preciosa cuina.

Moltes pintures sobre Menorca ja no les tinc, les ha venut o regalat així que encara que m'ho passo d'allò més bé a sa paradeta tampoc es plan de repetir-se tant... o ... poso les pomes?. Algú té una idea?.

He deixat una presentació de fotos de pintures de Menorca al marge. I aquí us deixo les meves últimes.... pomes, esclar. Que vingui de gust!



Oli sobre tela. 50 x 50

27 noviembre 2006

La meva parada a Mercadal

Avui revisant la pàgina del grup de MSN de Es Mercadal al que estic registrada, he vist que a la seva secció de Imagenes/Galeria... entre d'altres i com a mostra de la Fira d'artesania, surt la meva parada de pintura de l'estiu del 2005. M'ha fet molta ilusió i he sentit molta enyorança perquè molts d'aquells quadres ja no hi són. Clar que vaig estar contenta de vendre'ls, però com sempre hi ha també una mica de pena en despendre'm. Són obres creades per mi... una mica com fills meus, salvant les distancies, es clar. Guardo entranyables records d'aquell estiu, d'aquell mercat, una cosa nova per a mi.

L'estiu passat vaig repetir i encara que no vaig vendre tant, va ser molt enriquidor; vaig conèixer persones molts interessant, algunes ja amigues.

L'estiu que vé no sé si repetirè; em proposen altres coses, potser més adients pel tipus mercaderia ofertada, però segur que no m'ho passarè tant bé com aquells dijous al vespre durant juliol i agost.

Però per l'estiu que vé encara falta i poden passar moltes coses. Jo de moment segueixo pintant, és el que més m'omple, el que serà de les meves obres.... Déu... o qui sigui ho dirà.

Glòria