I què és tot plegat?
Doncs
1- tinc moltes ganes de veure la meva filla, que ja en fa dos mesos que no ens veiem.
2- en el pròxims dies s'ha de decidir si torno a treballar o no...
- si és que sí, ho temo, ho somio com un malson, no em veig capaç d'afrontar-ho.
- si és que no, fins quan?... sempre em passarà això. I què farè tantes hores, si sabés el temps m'apuntaria a cursets... però la veritat és que no em veig en cor de concentrar-me en res. Tot se me fa una muntanya.
3- Estic esperant unes cartes de Barcelona per presentar-me, potser, encara dubto, a unes places d'aquí. Imagineu com estic, que si m'agafen, que faré, com, quan, .... la meva filla; si m'adaptaria aquí, diuen que l'hivern és dur per una barcelonina de l'eixample. I si no, torno al punt 2. I tot s'ha de decidir esta setmana que ve... Igual haig de tornar només arribar... ainnnss.
4- Avui és el darrer dijous del mercat d'artesania i també dubto si anar-hi o no. Estic cansada de anar amb els quadres amunt i avall pera res. Ja sé que hi ha crisis i tot això, i que un mercadillo potser no és el lloc per aquesta oferta, però és que a sobre m'haig de sentir cada cosa; l'altre dijous quasi em diuen lladre. I el cas que en general agraden, però de què en serveix a mi això després de dos anys sense vendre un quadre tot i que he baixat el preus dels petits. Estava pensant en fer un OUTLET FIN DE TEMPORADA... però no em ve de gust malvendre a qualsevol, prefereixo regalar-los a qui sé segur que li agraden i els valora.
Aiiisss..... NOOOO SEEEEEE!.
I què be que estava ahir tarda sota l'aigua, un mar de silencis -un silenci aclaparador i relaxant- per a mi sola, només unes oblades em feien companyia.
