Sam de la jungla

Que feliç era ell....


Fins que va arribar... el monstreeee.....

Elisir d’amore.

Fa uns dies es va publicar una notícia a la Vanguardia sobre una història d’amor amb origen a Menorca. De moment, potser no era el meu millor dia o perquè no estem acostumats a aquestes coses, la meva reacció va ser negativa i em va semblar que no era motiu de portada, que hi ha coses més importants per publicar; que per històries romàntiques  tenim l’anunci de la cervesa i moltes de personals sabudes només pels seus protagonistes, com la meva, per exemple. Així ho vaig comentar a algú que va penjar l’enllaç de la notícia al facebook i em va respondre que bé, que l’expliqués. Per suposat no ho faré però molta gent la coneix perquè és una historia molt maca i amb final feliç, que no totes ho són. Feliç? Bé si,... amb alguna “furtiva lagrima” però en conjunt, feliç. Però aquells dies en què una màgia, com aura invisible emanava d'entre nosaltres, aquells moments ataronjats que la posta de sol dibuixada als nostres cossos nus a la badia de Fornells i aquells silencis que deia tantes coses, com deia Becquer, no hi tornaran. I mira que els hem evocat molts cops, a molts llocs, i només allà, a Menorca ens torna com un pessic al cor. Com deia, deu ser la màgia de l'illa.

Què tindrà Menorca. Mira, no volen innovadors? No es podria explotar l’illa com a “celestina”? De la mateixa forma que tenim el gin, es podria crear com als xerradors de “fard west”, un elixir d’amor. No, serem més moderns, una pàgina virtual on la gent expliqués les seves històries d’amor trobades o viscudes a Menorca. Tot i que això malauradament, no dóna diners... o si?...  Jo, està vist que no sé  fer negoci del romanticisme, tot el contrari... 

Illanvers al Bastió des Governador de Ciutadella, una nit màgica

Si cliqueu la foto podeu veure les fotos que he posat al meu  facebook. Vam gaudir de la nit,d el lloc, els poemes, les imatges (algunes de meves, un honor haver colaborat) i la música de Guiem Soldevila i Violant Menorca.

Per cert aquest divendres en Guiem actuarà as Mercadal, a la Sala Multifuncional a les 21,30... no m'ho penso perdre. Entre d'altres peces interpretarà la versió musicada que ha fet del poema Nura de Pons Ponç. Preciós!.

Reportatge sobre Menorca a TV2

Por si no tuviste ocasión de ver, este domingo pasado, un programa que emitieron en TV2 sobre Menorca, lo dejo este enlace donde podrás disfrutarlo cuando tengas tiempo. Es muy bonito, vale la pena.

Tomaros tiempo, dura casi media hora.

http://www.rtve.es/alacarta/la2/recomendados/index.html?page=1#670643

Aigua, tractada...

...la foto. Però només llums i ombres amb el Picasa. Quina us agrada més?

Aigua

Sense tractar... la foto

Tramuntana i ses vinyes d'en Crispín

Fer la maleta al novembre.

Viatjar ara, en aquesta época és omplir be la maleta amb els "per si"... per si plou, per si fa fred, per si calor, que tot pot ser; i per quatre dies has d'anar ben carregat. I encara més a la tornada que m'han encarregat coses.

Han canviat les tornes. Tants i tants caps de setmana m'he quedat sola a Barcelona quan ell marxava a l'illa i la nena por ahí. Ell jubilat i ella ... lliure com un ocell. Ultimament solem anar-hi plegats però ara la casa està inhabitable i no era qüestió d'anar d'hostes tots dos para coses que només a mi m'interessen (en aquesta ocasió). Una, la reunió, la primera, de tots el photobloggers i l'altra, acabar d'ultimar detalls de la nova cuina que ens estan fent (o això ens vam dir... que em sembla que tindrè una sorpresa, que els menorquins no frisan... bé, no tenim pressa, ells sí, de cobrar, suposo). I això podria ser coses dels dos, però no, la cuina com el rol mana, és cosa meva, si més no per cuinar, a ca meva sí. Ell ja va dir la seva pel que li pertoca, que li fessin la pica d'escurar plats més alta, que no s'hagués d'espatarrar com abans... Esclar que per viatjar a l'illa sempre ha trobat motius i excuses.

Ara és ell qui es queda sol, la nena ja te casa seva -que estrany s'em fa quan la truco i em respon que és a "casa" i que no es referixi a la nostra- i a més treballa el cap de setmana. Però ell no es quedarà tancat a casa com feia jo, que a més gairebé sempre em coincidia amb algun disgust per una banda o per una altra i em refugiava tras la porta en la meva soletat . Ell ja té plans, entre d'altres el saló nautic; ben fet i si es queda a casa no s'estirarà al sofà mirant al sostre com feia jo i menys ara amb la seva nova joguina, el telescopi. Un dels encàrrecs és per a ell, un cable pel portatil que solia tenir jo allà (Mercadal) i que ara té conectat a la joquina i s'ho passa d'allò més bé veient com aquest artilugi gira buscant l'estrella o planeta que ell mana per l'ordinador. I encara vindrà la Nura a fer-li companyia alguna estona i jo que me n'alegro, no es bó que ningú se senti sol. Jo no la veuré, i a la tornada farà 15 dies i la trobo a faltar. Però estic contenta, crec que aquesta nova experiència li està anat molt bé per la seva maduresa i formació, em sembla que està aprenent moltes coses que jo, nosaltres, ja no li podiem ensenyar. Només ens queda ser al seu costat sempre que ens necessiti.



Com ha canviat tot en pocs mesos!...

De Benedetti: Estaciones

Las estaciones son estado de ánimo....

....

el otoño nos pone meláncolicos

porque es el fin de la alegorías

Las estaciones son tramos de vida...

....

El otoño es camino de hojas sucias

y telaraña de premoniciones.

----------

Sabio Benedetti.

Sobre lo que dice de las demás estaciones, ya os lo contaré otro día.

Fins aviat!

Vídeos de Menorca

Bé, a més de remodelar un poc la capçalera amb una foto meva feta des de la barca, he provat aquesta nova modalitat que ens ofereix blogger de posar una columna de vídeos. És molt fàcil, no has de buscar enlloc, només posar les paraules clau del tema que t'interessi separades per comes i ja està.

Encara que de moment trob alguns quès, per exemple que has d'esperar que surtin els vídeos aleatòriament per temes, per escollir-ne un (si veig la forma de canviar de tema, ja ho diré). Aquí deu haver-hi molts, ja que he posat moltes combinacions; i un altre pega és què potser s'hagin inclòs vídeos casolans de vacances, paciència -encara que n'hi ha de divertits-. Si poseu la fletxa sobre cadascun surt el títol i el temps de duració.

Vull fer esment exprés als que té penjats al you-tube en Toni Espinosa amb les seves panoràmiques.

Al clicar el vídeo escollit el veureu abans de l'última entrada, dalt de tot de blog. Esper que us agradin.

He pensat fer-ne un amb les meves fotos, només tinc un problema, escollir la música adequada. Si algú sap on puc trobar música menorquina a internet, li agrairia.

Menorca de Jaume Timoner

Foto: Glòria.

La pell de l'illa és dura com les mans de l'agricultor.

La gent de l'illa és tendra com el bréssol del nounat.

Menorca és una illa de contrastos i de gent de bé.

Diuen que el vent trastoca ses nostres "entenderas",

és enveja de sa dolenta.

Ser menorquí és quelcom intens,

que arrela en el més profund del cor.

Un bri d'autenticitat que irradia on vol que estiguem.

Estimo Menorca, terra meva

estimo l'aire que es respira

el color que et dibuixa

el caràcter de qui et poble,

salut germans ¡¡¡

Escrit es capvespre del 14 de maig, per Jaume Timoner, dedicat a na Glòria, amb el preg de que ella posi una foto de les seves, fantàstiques. Gràcies.

--------

Gràcies a tu Jaume. A veure si sé quedar a l'altura de ses teves paraules amb les meves fotos, cap a aquesta terra que tant estimem, encara que jo no hagi nascut aquí.

Foto: Glòria

Bé, no puc escullir només una de la mar. Per a mi l'interior és molt valuós i bell, inclús a l'estiu, sense aquests verds, quan les ombres del vespre arrodoneixen els marges amb una llum única.

Glòria

Anochece

Nura. Un poema.

M'han regalat aquest llibre per Sant Jordi... un detall amic pel nom de la meva filla: Nura.

No l'he llegit, trec d'un post de e-literatura aquestes paraules:

Sé que hi ha llocs d'èxotics paratges de faula
però jo vull tornar al meu Son Bou d'infantesa

El paisatge de Menorca, l'antiga Nura, que els menorquins no han sabut valorar (Insensibles al do immerescut de ser illencs / no hem sabut que érem rics d'un edènic paisatge), és present a tot el poema. Al final del camí, només li resta la llengua en la qual perdura el record:

Sense més heretat patrimoni o pervindre
que la llengua on perdura el record d'una terra


Ponç Pons
Nura
Poesia dels Quaderns Crema, 57
Quaderns Crema, 2006


"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

Tardor a Menorca

Els meus dies una setmana d'octubre. Un poc de tot:

Sol, pluja, arqueologia, banys de mar, al nord, al sud i sobretot.... colors i pau.

Despedida. Esperando el invierno

A Menorca, que se ha alejará mañana de mi vista, de mi tacto, de mi olfato…. O más bien yo de ella. Pero no de mi pensamiento, de mi recuerdo, porque desde hace varios veranos para acá, éste es el que mejor y más a gusto he estado, que más corto se ha hecho. Ya sabemos que lo bueno pasa rápido… y no es cuestión de divertirse o no que una a sus años ya no valora las cosas por ese patrón, aunque he pasado momentos muy agradables, es que he estado muy tranquila y relajada, he conocido gente, lugares y paisajes nuevos y además hemos hecho amigos. No quiero pensar en mañana ni pasado, ni en las viejas y conocidas ansiedades y luchas, pero creo que tendré más síndrome post-vacacional que nunca.

Me llevo tu mar, tu viento, tus piedras, tu sol… en mí, que el invierno es muy largo y voy a tener que recurrir a esas imágenes e impresiones cuando el frío y la oscuridad me abatan.

Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres

(Fragmento de Chau número tres de Benedetti)

*Este texto lo escribí el día antes del fin de mis vacaciones estivales. He tenido la suerte de volver en otoño, con su paisaje particular, esos prados tan verdes; de "vivir" más el pueblo y su gente. Me volví apenada de nuevo, estar allí es como estar en un oasis. Ahora, en la rutina del trabajo, la ciudad, la familia, los problemas es ... como una catarsis que cuesta asimilar. Así que mantengo lo escrito. Me quedo con tantas imágenes y sensaciones en mi retina, que me propongo en momentos de bajones, evocarlos. Se que me devolverán la paz interior.

Des de Menorca amb amor

La meva primera entrada.

Aquest serà un blog... un més, per ratllar de o des de Menorca. En Menorquí, catalá o castellà, dependeix...

Som-hi!!