... i viceversa

Allà, també hi plou. Foto meva (Platja de Cavalleria-Menorca)

Aigua cau, senyal de pluja.

Va carregat el núvol, i orgullós, per ésser model i motiu d'una bona fotografia

Pau Gener

Exposició fotogràfica històrica

Robert Capa

Capa i Taro al MNAC

Una parella pionera en fotoperiodisme torna a Barcelona.

Una activitat més per aquest juliol en que tendré molt de temps lliure o tenia que ja tinc l'agenda casi plena :).

Una foto meva en la portada de Aminus3 :)

La meva foto "Laparoscopia" l'han posat como :

Aminus3 Spotlight Photography

Highlighting the interesting and the extraordinary

i la questió és que ahir em va estranyar veure tants comentaris i alguns deien "congratulations on your spotlight!!" i jo buscant en el traductor, i no entenia res fins que m'ha donat per entrar, ho faig de tant en tant, en la portada... si seré tonta!!... dons m'ha fet il·lusió... i mira que ara mateix hi ha ben poques coses que m'en facin. En la foto d'avui també tinc més comentaris dels habituals i és normal, quan entren un cop fan un repàs.

Alguns em pregunten com he fet la foto. Bé com que en forma part del post anterior els que em llegiu ja sabeu de què va.

En el quiròfan

Fa dies vaig rebre l'encàrrec de fer un reportatge fotogràfic sobre l'entorn laboral de R. Gutierrez, un metge nascut al meu poble, allà a la meseta castellana i que amb només 57 anys ens va deixar. Li volen fer un homenatge aquest estiu i estan preparant cartells, vídeos etc. Tot i no estar massa inspirada i amb poques ganes d'afotar ultimament, vaig cumplir amb el compromís adquirit i amb molt de gust i amb permís del Servei d'Urologia em vaig vestir de verd i càmera en mà vaig "tornar" (per segona vegada, l'altre jo en camilla fa anys... que diferent es veu, per cert) a entrar a un quiròfan. Tothom va ser molt amable i amb molt bona dispossició per col·laborar; guarden molt bon record d'en Guti, com li dien allà.

Com que també era professor de la facultat de Medicina vaig seguir una mica les seves pases quan en Fael (així li deien al poble) anava a la feina. Era un gran professional, una bona persona i estimava molt al seu/nostre poble on va voler ser enterrat. Per tot això li volen fer aquest homenatge. Gràcies Paco (un dels organitzadors i webmaster de la pàgina on colaboro de tant en tant com a cronista) per donar-me la oportunitat de posar el meu granet de sorra en aquest event. Deixo algunes de les fotos del reportatge. Hi ha de més personals, de colegues, infermeres, anestesistes... però les deixo pel que volen fer al poble que a més tindrà testimonis escrits de tots ells.

Gimcana fotogràfica a l'Ultima Hora

Ja posaré alguna foto meva. Va ser molt entretingut i vaig conèixer un poc més el centre de Maó. Gràcies als organitzadors per l'excel·lent feina feta.

Gincana fotogràfica per Maó

Els Photobloggers de Menorca han organitzat la 1a Gimcana Fotogràfica "Menorca Explorer" per dissabte dia 9 de maig. L'activitat, oberta a tothom i que es desenvoluparà pel centre de Maó, començarà al local de Sa Serradora a les 9h del matí. Els participants hauran de realitzar una sèrie de fotografies a partir d'unes pistes que es donaran en començar la prova. Es premiarà l'enginy i la creativitat de les fotografies. Hi ha més de 1000 euros en premis. Consulta les bases i apunta't a http://www.menorcaexplorer.com/. Si ho fas abans de dia 6 de maig rebràs una camiseta de regal.


Animeu-vos, segur que xalareu.... ¡Quina pena no poder anar! Quina pena que tinc ...

Tramuntana i ses vinyes d'en Crispín

1er dia: Excu-foto als Alocs

El meu trípode és asin de grande!



Proves amb llarga exposició (aigua sedosa)



Aprofiten per prendre de sol després de tantes pluges

No se quin títol posar

I tampoc se ben bé per on començar i ni si em sortirà res de tot el que tinc al cap.

He tingut un cap de setmana mogut, no de res dolent, al contrari. Com si volgués que a la meva incorporació a la feina demà després de 9 mesos (mira, com un part) li precedís ja una bona dosi d'activitat, i sense pensar-ho, no he parat de fer cosas que us podria contar cada una en un post. I he fet moltes fotos, no se perquè, ja que mai les podrè posar totes enlloc.

Des d'anar a la pelu, canvi de look, mereix un post? doncs potser si, per què no?; a comprar-me roba (diuen de amdues coses que serveixen per animar i a mi aquesta m'ha deprimit més. Obvio el perquè). Dinar a la casa de Menorca (tenía preparada una bona reganyina al Consell, potser més endavant, això no passa de moda). Entrar a la uni a animar als estudiants tancants, xerrar amb ells i fer fotos (mentre en Rob explicaba a un parell les seves andances d'estudiant allà pels 60 protestant perquè els cavalls de la bòfia entrès al recinte universitari, els hi va donar un parell d'idees d'un estudiant "veterà"). Desprès al cine, otro post... Horas de verano, però aquest seria massa llarg, per molta Binoche que surti, al final de la peli et dius: I? La realitat supera en aquests casos la ficció... una ficció sosa. Vam anar i vam tornar caminant i vaig arribar cansada. He dormit com un lliró.

I avui, amb l'excusa, o no, de treure el cotxe a passeig, hem anat fins al peu del funicular del Tibidabo i em baixat caminant fins a la Font del Recó. ¡Guau, quin subidón! -el meu-.He fet tropecientas fotos: de les cases modernistes, de la gent, del tramvia blau, del funi, de la flora, en macro o no. Del café-mirador, que mai no havia estat i és una passada. Semblava una posesa. I és que quan tinc el dia o aquest em dóna motius, tot, qualsevol detall insignificant pot ser fotogènic o jo tinc l'ull entrenat per trobar aquests instants, aquests punts personals de vista.

I en Rob tan content veien-me xalar mentre em feia de cicerone. Aquests recorreguts els fa molts cops a peu entre setmana. Ja me'ls explica ja, però no és el mateix, i entenc que no hi ha cosa que et faci més feliç que un altre gaudeixi dels mateix que tu. ¡Ja t'ho deia! repetia, i jo es que ni me'n recordava del que m'havia contat. Pobre, ho reconec, de vegades no li faig ni cas quan m'explica les seves aventures pel Collcerola i altres dèries. Ja l'he dit que en lloc de contar que m'acompanyi... però ara, just ara, no hi ha temps, amb els dies que hem tingut per anar-hi entre setmana que està tot ben buit, ara ja no hi ha temps. Se m'ha acabat la bona vida... o potser no ho era tant, el que se és que ultimament vivia molt tranquila, i això val molt... i s'acabat.



Si voleu veure millor les imatges, pitjeu el collage.

*No paro de preguntar-me que em trobarè demà a la feina.
.

Quiro-mancia

Etimologiacamente, el significado de la palabra quiromancia tiene origen griego; khéir = mano y mantéia = adivinación.

Hace unos meses una gitana del Sacromonte me leyó la palma de la mano y me auguró:
Mucho amor en mi vida (onde?? hay muchas clases de amor), que me vendría dinero extra(?? y llegó la crisis, aunque hacienda me devolvió algo más de lo esperado); mucha tranquilidad a partir de entonces (pozí; llevo 8 meses de tranquilidad y 8 kg. demás, me voy a sacar el remo hidraúlico que tengo olvidado en la buhardilla haber si me muevo un poco, tengo las caderas -sobre todo- enquilosadas). Ah si, y que una amistad en la que yo confiaba me daría por saco, o sea que me la jugaría... (pos no ha llegado, qué bien!).

Hoy puede ser un gran día... o no. Igual se me acaba esa tranquilidad, y tengo miedo. ¿Podré abarcar "tanto"?... (o algo?). Me hierve la cabeza. Tengo ganas de salir de esta inactividad pero no quiero perder los privilegios que me da esta libertad.. (Encima en la faena no me quieren... ahora... que más adelante, tiene webs la cosa y yo a final de mes tengo una inspección de las SS).

Tranqui Glo, respira hondo y que decidan ellos. Y escribe 100 veces: No fingiré (lo hago poco eh, cuando me canso).

Os dejo una cita del gran Quevedo sobre la quiromancia.

"Todas las rayas que vieres en las manos, oh curioso lector, significan que la mano se dobla por la palma y no por arriba, y que se dobla por las junturas; y por eso están las grandes en las coyunturas désas, como es cuero delicado, resultan las otras menudas. Y para ver que esto es así mira que en el pescuezo y frente, caderas, corvas y codos y sangraduras y nalgas, por donde se arruga el pellejo y en las plantas de los pies hay rayas. Y así había de haber, si fuera verdad (como hay quirománticos), nalguimánticos, y frontimánticos y codimánticos y pescuecimánticos y piedimánticos"

Recomendaciones:

-Mi blog de fotos (al margen). Fue un tarde bajando por la
carretera a Sto. Tomás. La luz que inunda el mar. La foto está hecha desde la
terraza de una casa.

-El álbum (al margen, más abajo) sobre la exposición del fotografo Centelles, de quién se han encontrado en una casa de Francia, mucha fotos y negativos guardados en una caja de galletas (digo yo que serán más), sobre la guerra civil (antes y después). Al Palau Robert de Barcelona, fantástica y es gratis.

Smile. Sonrisas

Joan, Jan y Melisa

Volví con la maleta más llena, pero no por ello más pesada.
Algunos obsequios, fotos, pintura, hasta chorizos, mmhh.... y muchas emociones.

Llena de generosidad, de sonrisas, de luz de todos los colores posibles, de aire puro, de amaneceres únicos, de música y confidencias.

Llena de afecto, de calor de amigos encontrados.

De cosas aprendidas y otras por saber, de ternura y de complicidad.

A mis amigos, gracias.
-----------------------------------------------------------------------------------

Conversando con Jan:



-Por qué te hases la maleta?
-Porqué ya me voy a casa.
-Pero si está destrosada!
-No, a Mercadal no, a mi casa de Barcelona.
-Pues te vas muy lejos (con cara triste).

Pronto volveré Jan, cuando ya me hayan arreglado la casa de Menorca. T'estim guapo.

Canon G10

Ahora hace un año que me compré la Canon G9 que incorporaba el disparo en RAW que la anterior G7 no tenía y ya ha salido la G10 (me he enterado por un fotoblogger de Aminus, Andrew, muchos ya le conoceis porque habla (escribe) castellano aunque sea australiano. Y empezado a investigar.

Joer... es que no nos dejan saberla toda y ya sacan otra.

Una de las cosas negativas de la G9 para mi, era que a 400 ISO había mucho ruido (grano), y si no quieres disparar con flash, como es mi caso, és lo mínimo, ya que si no salen movidas fijo. Al parecer la G10 este punto lo ha mejorado con otro tipo de sensor. Otra cosa importante es que gana en gran angular, ahora de 28, aunque se lo quite al zoom, el mío (G9) es de 210 (6x) y la G10 solo 140 (5x). Hay gente que no les gustan los zooms pero yo, quitando el digital que no sirve para nada, lo encuentro muy práctico. Además y simplificando la nueva tiene control remoto y la velocidad a 1/4000 -que no se muy bien para que sirve pero bueno-.

La nueva cuesta lo que a mi me costó la otra hace un año, y esta se ha devaluado en 100 euros, mas o menos. Había pensado que ahora de mi hija cumple los 20 regalarsela.... la vieja... jeje (siempre me la está pidiendo).

Yo creo que le sobra resolución, la mía tiene 12 megapixels y la nueva 14 y pico... y para qué tanto? solo para llenar enseguida la memoria cuando tiras en RAW. Dicen que con 8 o 10 habría de sobra. Que opinais los expertos?. Dejo una encuesta (me ha gustado eso, jeje), y los coments para eso, para explayarse. Gracias anticipadas.

Comparaciones técnicas aquí.