Sam de la jungla

Que feliç era ell....


Fins que va arribar... el monstreeee.....

TANCAT PER VACANCES (en Sam)

En Sam i jo

Foto feta amb el mòbil.

Sempre el tinc damunt meu, sobretot des que la Nura no hi és. Ara, quan ella ve, ja no vol saber resde mi,... ¡a jugaar!. Amb cadascaú manté un rol diferent. És molt llest, de vegades pensem que és anormal, ho enten tot i ens fa cas... Quan en Rob em desperta al matí, ara que ja treballo (tot millor), al final li envia a ell: Sam, ves a despertar la mare.. i plim, plim, plim... ve i posa les potes al llit i em fa un meeuu suau a l'orella, si no faig cas, insisteix un poc més fort, com els despertadors i quan ja em llevo: vaale, ja vinc, hola Sam i, plim, plim, plim... se'n va en silenci.... és la repera.... Es fa estimar el punyenteru...

*I a mi que no m'agradaven el moixos.

Res, plego, en Sam no em deixa

Entre la nit que ha passat amb el soroll dels petards i que està veient com en Robert fa maletes... està acollonit el pobre i no m'el trec de sobre.

Ja sap el que l'espera, o no... però sí que serà dolent: hores tancat en la bodega del vaixell. I cada cop que veu moviment de maletes s'amaga. Sempre, encara que no vagin amb ell... però aquest cop sí.

Llàstima que no associi que desprès allà és tan feliç. Tota la casa per ell, sense portes tancades, amb seus recons frescos que sap escollir tant bé, i amb el pati per correr, pujar als arbres, menjar herbes, fer amics que el venen a visitar i el millor, perseguir papallones. Tot el que un cinquè pis de Barcelona no té. Dos mesos s'hi estarà el punyetero i a sobre es queixa...