Més val tard que mai...

Altres anys per aquestes dates ja posava aqui el reportatge de fotos de les festes de Sant Martí des Mercadal. Aquest no serà així. Aquest any m'he perdut aquestes festes i me perdré les de Sant Antoni de Fornells que eren les úniques que anava. Vaig decidir fa temps passar de les més multitudinàries... això va ser després que en Alaior em quedés atrapada en un recó hores i hores sense poder trobar-me amb la meva familia... i aleshores no havia mòbils. Bé, queda Llumaçanes... o ja han estat? perdo el compte, algunes se solapen. Tot i això i gràcies al facebook he pogut gaudir d'unes imatges fantàstiques d'amics mercadalencs.

I com dèia al tìtol, encara que fa ja un mes d'això deixo aquest àlbum de la crema del "bujots" que van fer els fiets des Mercadal a la foguera de Sant Joan, en la que vam participar activament amb un bujot fet a casa, jeje. M'havia deixat la càmara amb la tarja a Menorca i Robert me l'ha va portar en la seva escapada a Barna el passat cap de setmana per ser amb les seves netes bessones en el seu segon aniversari... i jo aquí segueixo, i em sembla que no un mes, un any faci que vaig ser a Menorca. Què lent passa el temps quan esperes alguna cosa fervenment. Però bé, ja queda menys. Suposo que la propera vegada que aparegui per aqui serà des de sa roqueta.

Laos, uns dies per recordar-ne

Laos Abril 2011. Unos días Para Recordar Slideshow: Gloria’s trip from Barcelona, Cataluña, España to Lao Peoples Dem Rep (near Laos, Laos) was created by TripAdvisor. See another Laos slideshow. Create a free slideshow with music from your travel photos.

Haiku

Allà, hi plou

Aquesta imatge d'en Pau Gener i el títol de la foto, em va inspirar.

Nígols de pedra
tanques banyades de blau
Allà, hi plou

Cetreria as Mercadal. Fira de la Perdiu

Fotos: Robert Bargalló

Moments ... perduts?... no, moments guanyats per sempre.

(3-3-93 gran nevada)*


“Quan ens sentim més segurs,

passa alguna cosa:

una posta de sol,

el final d’un cor d’Eurípides...

i un altre cop estem perduts.”


Robert Browning

*o retrobar una imatge perduda ... a la foto, la Nura quan viviem a Vallvidrera...

Això s'acaba.

Foto: Glòria

Les vacances vull dir. Han estat diferents, per... coses, moltes; feia molts anys que no em quedava tot l'agost però aquest no he pogut agafar el juliol per imperatiu laboral, encara que vaig fer les meves escapades. Per ses festes :)

La familia ha augmentat, en Rob ha tingut dues netes bessones i ha fet diversos viatges a Barcelona, jo només les conec a través dels vidres de l'incubadora. I ahir vaig coneixer na Noa, la filla dels meus amics Joan i Melisa, una dolçor de criatura que transmetia tendresa i pau, amb pell de mel-i-cotó i ditets suaus i fins. La vaig tenir molta estona als braços, contra el meu pit, una sensació ... no sé, difícil d'explicar, m'hagués quedat estancada en aquell lloc, a aquella hora, amb aquella criatura... i que el temps i les tempestes interiors s'aturessin.

Sense entrat en més introspeccions emocionals diré que han estat marcades per ser unes vacances cassolanes i molt nàutiques, especialment. Un temps familiars, d'altre artístic i molt del poble, terrasses, passeigs, només hem visitat Maó per una festa d'aniversari... ni compres ni visites a altres pobles, ni feines a la casa ni al jardí, més que el manteniment mínim; cap dels dos no en teniem ganes, ja vindran temps millors... o diferents.

He fet moltes fotos, proves amb la carcassa submarina, proves de postes de sol... decenes... fotos de les festes, d'exposicions -al meu blog de pintura en trobareu-, i poc més. Un parell de platges al sud i un parell al nord, sense barca, vull dir. I d'ordinador poc, correu, mirar i arreglat algunes fotos i feisuc (és un vici, jeje). Us deixo unes fotos d'un d'aquests dies de platja. Pot ser un dia qualsevol d'unes vacances de qualsevol. Però són d' aquest 2009, un any que espero un dia passi a ser d'aquells oblidats per la memòria selectiva i només quedin les coses positives, un any que ha canviat moltes coses al meu interior, amb molt dolor i amb molt amor. Suposo que una cosa va lligada a l'altra, casi sempre.



Fins aviat Menorca, espero.

Aigua, tractada...

...la foto. Però només llums i ombres amb el Picasa. Quina us agrada més?

Coincidències? Es Gurugú i Sant Martí

Sóc a Barcelona. Em sona el mòbil.... és ell.

-Hola!

-Hola! On ets?

-A casa, a l'ordinador, acabo de venir de la pelu.

-Doncs jo estic as Gurugú prenent una cerveseta...

-¡Ostres jo també!...

-Com?


-Que jo també soc as Gurugú...



Justament davant la meva vista tenia aquesta foto:

L'anava a penjar a l'aminus amb el títol: Es Gurugú es prepara per Sant Martí. Quina coincidència més maca. Muaks.

Vila!, soc l'amiga de na Yoli des Mercadal Polit, t'enrecordes ?

¡Ànims carinyu, ja queda menys!

Nit de Sant Joan

Desde mi ventana

Es la noche de San Juan

Gloria a Dios en las alturas,
recogieron las basuras
de mi calle, ayer a oscuras
y hoy sembrada de bombillas.

Y colgaron de un cordel
de esquina a esquina un cartel
y banderas de papel
lilas, rojas y amarillas.

Y al darles el sol la espalda
revolotean las faldas
bajo un manto de guirnaldas
para que el cielo no vea,

en la noche de San Juan,
cómo comparten su pan,
su mujer y su galán,
gentes de cien mil raleas.

Apurad
que allí os espero si queréis venir
pues cae la noche y ya se van
nuestras miserias a dormir.

Vamos subiendo la cuesta
que arriba mi calle
se vistió de fiesta.

Hoy el noble y el villano,
el prohombre y el gusano
bailan y se dan la mano
sin importarles la facha.

Juntos los encuentra el sol
a la sombra de un farol
empapados en alcohol
magreando a una muchacha.

Y con la resaca a cuestas
vuelve el pobre a su pobreza,
vuelve el rico a su riqueza
y el señor cura a sus misas.

Se despertó el bien y el mal
la zorra pobre al portal
la zorra rica al rosal
y el avaro a las divisas.

Se acabó,
que el sol nos dice que llegó el final.
Por una noche se olvidó
que cada uno es cada cual.

Vamos bajando la cuesta
que arriba en mi calle
se acabó la fiesta.


J. M. Serrat

Llàpis

Açò s'acava....

Entre sa pluja i sa mandra i d'altres qüestions, he fet moltes menys coses de les que pretenia i d'altres que no eren a s'agenda també. És com sa vida misma ... no es pot tenir tot controlat. Us deix la mar com a penyora i unes fotos meves fent s'indio dalt s'auzina centenària abans de tancar s'ordinador i ficar-ho a sa maleta. Fins... ves a saber quan. Que em sembla que deixo aquest blog pel motiu pel qual va ser creat, ses coses i imatges de Menorca i escriuré ses meves inquietuts personals ves a saber on, m'he fet tants blogs ja...







Aquesta no soc jo... massa tendre es vadellet. Era a sa mateixa finca de s'alzina gegant.

Jardín antiguo

En la fachada de la casa donde vivió Cernuda por los años 20 en Sevilla.

SECRETO

Foto: Gloria (al Ps. de Gràcia)

Antes yo no sabía
por qué debemos todos
-día tras día-
seguir siempre adelante
hasta como se dice,
que el cuerpo aguante.
Ahora lo sé.
Si vienes conmigo
te lo diré.

José Agustín Goytisolo

Con todo mi corazón

¡Rayos y centellas!

Entre truenos,nubarrones, chubascos, lluvia, granizo, rayos y centellas .... por unos minutos,

se hizo la luz...

Cel rogent...

...pluja i vent. Diuen.

Foto d'ahir. Avui dia assolejat i ni gota de vent.

Algo que contar

Hoy no quería escribir, los anteriores no podía. Pero justo hoy no. Quería que pasase el día suavemente sin darme cuenta como otro domingo más, igual de aburrido. Pero mira tú por donde despues de tantos días sin salir por este dichoso resfriado que tiene mi cuerpo adolorido de tanto toser, de no poder hablar por la afonía... y todo lo demás que hacen los virus cuando van pasando por todas tus vías respiratorias, hoy casi obligada he salido al sol. Sobre todo a eso, a que me diera en aire y el sol, y a caminar.

Y no sé cómo nuestros pasos, sin darme ni cuenta me han llevado a tí, y de repente me he encontrado rodeada de tu sombra, en aquel cruce, entre aquellas calles, justo aquellas... y justo hoy, precisamente.

En fín... cosas de la vida, no tiene mayor importancia solo que no quería pensar y ha sido inevitable. Al llegar a casa hemos comido y he hecho una larga siesta y no he pensado más. Ahora sonrío porque no quería escribir porque no tengo nada que contar y lo estoy haciendo, para no contar nada, porque nada pasó... más que unas sombras. Ha habído tantos 18 de enero en mi vida que uno más no importa. Y este ha caído en un domingo... a estas horas debe haber aquel mismo cielo.


* Bueno si que tengo algo que contar pero es largo, otro día... bueno va, un avance: mecagoenmicrosoftysuputopadreelwilipuertas. Creo que voy a suprimir todas sus cuentas.
* Ah, otra cosa (y cambio de tercio)... estas treguas de horas para dejar pasar ayuda "humanitaria" no las entiendo, si luego van a seguir matando a los mismos que han curado o que les han dado agua y comida... Hasta donde puede llegar el cinismo. Supongo, como siempre que es algo que está lejos de nuestro entendimiento, provocado por intereses que solo unos cuantos saben... y mientras Obama hace un crucero ferroviario a bombo y platillo. Arremángate Obama que irán a por ti. Suerte y que por muchos años.

Esta foto no es mía, la tengo hace mucho tiempo, esa mirada me cautivó.

*joer, y eso que no quería escribir...

Eres mi isla

Binigaus. Menorca.
Foto: Gloria. 2007

"A nuestras espaldas todavía hay luz. La melancolía de los ocasos me abruma. Me atosiga un deseo acuciante de escapar. Una isla es un deseo de huida, una tentación para la huida y un deseo de quedarse, una necesidad de aferrarse al espacio limitado de la tierra. Marchar y quedarse, la tentación y el atractivo de la isla."

Fragmento de: El vergel de Josefina Aldecoa.

Yo creo que debía haberme quedado, Barcelona no me sienta nada bien.

Aquellos maravillosos años, cuando teníamos más pelo...

Si voleu veure lo maca que era la Nureta -encara ho és però ja no tan riallera- cliqueu la foto, com sempre (és que no li agrada que li faci fotos i abans li encantava... això és, esclar que mi me passa igual).

Quina nostàlgia, el viejo pantalán ya no existe... pues sí, creo que fueron nuestros mejores años. Pasábamos el mes de agosto en Ses Salines, ella se iba sola a pescar, hacía vela y winsurf, hizo amigas -la única vez- y desde la barca, submarinismo con su padre. Ahí aprendió a tirarse de cabeza y qué estilo tenía! y jugabamos las dos entre las cuerdas y las boyas de las barcas, nos moríamos de risa cuando perdíamos el equilibrio.. t'en recordes?

¡guapaa, t'estimo!

Aleshores li tallava jo els cabells, ara s'ho fa ella sola. Amb ell passa a l'inrevés, abans anava al barber, ahora em toca a mi passar la moto... voy a ello. L'única que gasta en pelu soc jo... i és que.. hay que activar la economia, me dicen todos i estic farta de sentir-ho, cony! a veure si ara hem d'aixecar el país els funcionaris, amb les putades que ens han fet congelant-los el sou cada dos per tres!.

Para los nostálgicos de los 80. Bon Nadal

Guarniments d'Es Mercadal.

------------------------------------------------------

Para los nostálgicos de los 80. Genial.

¿Sabéis decirme cuantos cantantes reconoceis? Yo solo 3, soy de otra época.

Records d'infantesa. Feliç solstici d'hivern

El invierno
de lunas anchas y pequeños días
está sobre nosotros. Hace tiempo
yo era niño y nevaba mucho,
mucho. Lo recuerdo
viendo a la tierra negra que reposa,
apenas por el hielo
de un charco iluminada.
Es increíble: pero todo esto
que hoy es tierra dormida bajo el frío,
será mañana, bajo el viento,
trigo.
Y rojas
amapolas. Y sarmientos...
Sin esperanza:
la tierra de Castilla está esperando
-crecen los ríos-
con convencimiento.

Ángel González
(del seu llibre Palabra sobre palabra)

Així és. Tal cual, l'hivern a Castella, aquella terra on vaig néixer i viure fins als 7 anys. I potser us preguntareu com parlo de records amb tan curta edat. Doncs si, la major part i els millors records de la meva infantesa els tinc del meu poble a la meseta castellana, amb blat a l'estiu i neu a l'hivern. I jocs al carrer, i l'olor de llenya a la fusteria del meu pare, i ... tants.

Per això quan he llegit aquest poema al blog de na Joana m'arribat molt endins i l'he volgut compartir. I jo que fa tant poc que tinc notícia d'aquest gran poeta... sembla mentida.

Al poble amb germans i cosins. A veure si endevineu qui soc.