Itineraris per Menorca

CONEIX MENORCA, ESTIMA MENORCA

Bloc recomenat per fer excursions per Menorca:

http://itinerarispermenorca.blogspot.com/

Hopper i Murakami

"Escribir es para mí como tener un sueño a plazos de cuatro o cinco horas diarias que, por surrealista que parezca, siempre lo siento perfectamente real".

Haruki Murakami
(segons LilVia que acava de venir del Japó i l'encanta aquest escriptor s'ha de pronunciar, també de espanyol: Jaruki... -ara que ho veig, jo sempre li deia Hakuri...)

La fórmula Murakami (del Periodico de Catalunya)

Deu claus revelen per què el particular univers de l'escriptor , la nova novel.la del qual, 'After Dark', arriba ja a les llibreries, atrapa el lector.


'After Dark' trasllueix la soledat que transmeten alguns quadros de Hopper, com 'Nighthawks'.
....

Diuen que qui hagi llegit Murakami podrà veure en aquestes deu claus les coincidències en molts de seus llibres. Jo només he llegit "Al sur de la frontera al oeste del sol" -magnífica- i curiosament sempre que llegia les escenes del protagonista al seu bar-jazz pensava en aquest quadre de Hopper -un dels meus pintors favorits- amb el que El Periodico ilustra l'article. I quan era la noia qui l'esperava em venia al cap aquesta altra pintura també de Hopper i un local concret de jazz de Barcelona, i en la que tantes vegades m'he vist reflectida .... Solitud.



Avui he tornat a llegir després de mesos de no poder concentrar-me. És una cosa curta i d'entrada fàcil, tot i que m'ha agafat son i m'he a dormit a mitja tarda, relaxada... serà que les coses se van posant al seu lloc, o que aquest matí m'ho passat pipa pintant... o tot plegat.

Així que ara és hora de pensar en comprar llibres. Potser aquest. Potser demà.


*Te trobo a faltar barrufeta
** Ara colecciono fotos de Cartells, al marge una mostra. Fetes per mi, esclar.

Quatre coses que tinc al cap (o cinc)

1. En Robert ha tornat a publicar al seu blog "Tot destriant" (talan-talan -só de campanes). Ja veus Catx t'ha fet cas, encara que soc jo la que li faig les fotos.
2. Em fot molt posar les lletres horribles aquelles per comentar i per això les vaig treure d'aqui, però mireu el post anterior la quantitat de spam que hi ha, només 3 coments són reals. L'haure de tornar a posar? millor no...
3. Em pregunto: Per què ens diuen que els bancs i caixes del nostre país (...) són forts i no hem de temer res i després creen o augmenten el fons de garantia en tans milions? No s'estan contradint?. Em sembla que tinc una rajola que es mou un poc...
4. No l'he tornat a veure, no coindicim, va de bòlit. Estic moixa.

o 5. Estic fent un quadre més xulo....

"Fandango de les mil flors" en video.

Mirant el blog de Toni Espinosa he trobat aquest video creat pel seu germà, membre des grup S'Albaida, que m'ha semblat preciós. Aqui el deixo.

(Toni, des d'Illencs no és fàcil accedir al teu blog ja no surt el nom, només el títol de cada post... Vinga web-ero, arrengeu, que no es digui, que saps molt. Una abraçada).


*Per cert avui és festa a Barcelona, la Mercè... i jo aquí.... que poc "ciutadana" que soc... és que està núbol i ve de gust quedar-se a casa...

*Un altre per cert. Si obriu l'àlbum que he posat al marge "De Maó a Barcelona en la transme", veureu com amb poques imatges i uns comentaris, de la cosa més simple es pot fer una historia. Feia molt que no tornava de dia, s'em feia molt pesat i aquest cop fins i tot m'ho vaig passar bé..

Nou blog de les meves pinturas

Un altre més.... i ja són, 1, 2, 3,.... me descuento. Si pagueu bé us faig un blog.


No, ara en seriosament. El que tinc ara de pintura és un "space" de MSN, que és com jo vaig començar en aquest mundillo, tenia diversos però ja estan desactivats o deixats de la mà de déu :?.

Però amb motiu de la GranMigjornale del proper cap de setmana he estat mirant les webs del pintors que també hi van i .... joeer, quines pàgines! i com no arribo a tant i no penso pagar, ara per ara, perquè em facin una, doncs això m'he creat un a Blogger, sense desfer-me del altre, és més, l'enllaçat perquè és molt còmode per posar fotos per albums, anunciar les exposicions, o sigui que se complementaran.


De pasada i com a nova tarjeta per posar a la expo he creat un punt de llibre. Vaig trobar una foto d'un quadre de Favaritx que vaig vendre deseguida en el primer any del mercat dels dijous. Era de format estret i allargat i això em va donar la idea de la tarja-punt.

Us deixo la foto i si algún se la vol guardar, tindrà punt y tarja sense venir a Menorca (ara que si vols venir a buscar-ne, jo encantanda). També la tinc sense lletres. Si la imprimiu en cartolina Din A4 us quedarà molt bé.




Si cliqueu la imatge anireu al nou bloc: GLORIA LIMA. PINTURA. Allà trobareu totes les novetats sobre aquesta afició meva que aquest estiu està donant per molt i estic molt entretinguda pensant en tot això, cosa que em va molt bé*.

I si a sobre vaig venent, de conya... amb crisi i tot, ¡quines coses!


Suposo que aviat estarà visible a Illencs.

*Haig de dir que en Robert m'està ajudant molt, recolçant-me en tot, ja amb la expo d'Alò va fer els rètols, penjant i despenjant; acompanyant-me a la fira cada dijous, muntant i desmuntant, i ara això i a sobre em farà de xofer perquè la carretera de Migjorn de nit és dolenta de fer per a mi que no condueixo gaire, i sé que a ell també se li fa feixuc que té una edat (encara que ara mateix em sento més gran que ell) ... així que més per agraïr-li encara. Avui feia les ratlles amb un regle per desprès retallar totes les tarjes aquestes. Jo a l'ordinador, imprimint. És molt pulcre i té tanta paciència... jo hagués retallat a la brava... així em surten les coses... i així ho pago després. Per una banda em sento una mica invalida, jo sempre tant independent i segura i guerrera. Però un ha de reconèixer quan necesita ajuda i també saber demanar-ne si cal. I ara em cal. Qualsevol cosa s'hem fa una muntaya (excepte fer blogs, jeje) i tot això sense ell no hagués pogut fer-ho. Gràcies Rob.

Tot destriant: El blog d'en Robert

Fa uns dies penjava un post sobre un rellotge de sol que el meu marit en Robert havia inventat. De vegades també he posat alguna foto seva i ha tingut bones crítiques. A més li agrada escriure de tot... però no trascendeix i trob que una pena, així que li he dit que haver si es feia un blog propi. I per fí s'ha cecidit. I com una té la mà trenqueda de crear blogs (he fet uns .... 7 o 8 en diferents formarts, per mí i per d'altres que m'ho han demanat), doncs ens posat mans a l'obra: ell a escriure el seu primer article i jo la resta; encara que després m'ho ha fet canviar tot el disseny al seu gust, faltaria més. Cercar un títol ha estat difícil ja que l'interessa tot i al final ha quedat en la seva indecisió: Tot destriant. Tant si us agrada la tècnica com la natura o la història en podreu gaudir-ne.

Sort Bob.

Illencs me tenia loca!

Des de fa dos o tres dies cada cop que entraba en Illencs l'ordinador s'em penjava. Com que està un poc vellet i ja es penja quan obro més de tres coses a la vegada pensava que era cosa meva i vinga a passar l'antivirus, l'antiespiware, el Ccleaner i tots els netejadors de bitxos i artefactes que tenia, i res. Fins i tot he borrat programes i arxius. No podia relacionar això amb una pàgina concreta, no m'havia passat mai i menys amb Illencs que ho porten tot amb tanta cura sempre.

¿No li ha passat a ningú més?

Tant farta estava que me'n vaig anar a comprar un ordinador nou... ¡ala! amb dos coll.... i el divendres a la feina a ultima hora torno a provar i... també em passavaaaa! Aahhh! Es veu que si, que era cosa de la web d'Illencs, amb els canvis que han fet no sé qué dimonis els ha passat. Avui he entrat i perfecte, cap problema.... ¡mecagüenlaaa! podien haver dit alguna cosa al entrar no?, perquè el problema era quan volies tirar aball per veure les actualitzacions... En fin que la setmana que ve tindré ordinador nou ;) Me l'he comprar de sobretaula, ara aquest portatil el farè servir per quan vagi a Menorca. Tot i que ara, amb tanta neteja va de perles, la veritat, em sap greu...

No sé si demanar-los danys i perjudicis, o donar-los les gràcies....

Anglicismes menorquins

Estava preparant un post sobre els anglicismes menorquins quan m'ha arrivat aquest text que Joan Melia cita al seu blog. Bé, el publicare igualment, fent l'acotació oportuna sobre bòtil... quina llàstima.!

23/10/2006
Bòtil no és un anglicisme?
Segurament a tots ens ha passat algun cop a la vida. De sobte esbrines que alguna cosa, per senzilla que sigui, la qual tenies assimilada com totalment certa … resulta que no ho és. El fet s’agreuja quan aquella falsa veritat, t’agradava molt més com era i no com realment és. Es tracta de la caiguda d’un mite. Fa poc vaig viure aquesta sensació, i no només jo sinó que quan ho explicava als meus amics, inconscientment equivocats com jo també es sorprenien. Arrel d’una conversa amb el meu amic Guiem (un dels sorpresos), comparteixo amb vosaltres aquesta inquietud, especialment els menorquins i/o filòlegs que per X o per Y us passeu per aquest bloc.
Menorca va formar part de la Corona Britànica la major part del segle XVIII, dominació que es va iniciar i finalitzar (excepte dos períodes intermitjos de dominació francesa i espanyola) amb els Tractats d’Utrech i Amiens, respectivament. La societat menorquina no es va anglosaxonitzar en tan curt període de temps, però si que hi varen quedar petites petjades en l’arquitectura o la llengua.
Tot i que molts mots o expressions ja estan en desús com ‘tenir s’ull blec‘ (per black) tenir l’ull morat, queden encara anglicismes ben vius com ‘mèrvels‘ (per marbles) pel joc de les bales o ‘xoc‘ (per chalk) al guix. Però d’entre tots els anglicismes, ‘bòtil‘ (per bottle) per ampolla és el més popular, o així ho creia fins que Josep Mir (excel·lent blocaire menorquí que no deixo de llegir des de la genial lliçó de filologia a ICM) va escriure sobre el bòtil al seu bloc. Així ho defineix també el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana o l’Alcover-Moll.
M’arriscaria a afirmar que no hi ha cap menorquí que vivint com jo a Catalunya, no hagi explicat mai l’origen britànic de la paraula bòtil. De fet, ens agrada fer-ho! ja que es tracta d’un tret històric diferencial de la resta de les Illes Balears, o dels Paisos Catalans, que ens agrada i configura la nostra identitat com a menorquins dins la cultura catalana.
A en Guiem i a mi (que no som filòlegs ni fer-hi aprop) ens agradaria que diguéssiu la vostra al respecte del bòtil i els anglicismes. Sorpresos o no, ens interessa molt el que en penseu. Els comentaris són oberts.
Per cert que els qui esteu interessats en aquesta època de la història de Menorca, apart de consultar llibres d’història podeu llegir ‘Els Nikolaidis‘, una novela de l’escriptor menorquí Josep Maria Quintana que us recomano efusivament.