Meduses o borns

Ahir vàrem aprofitar la bona mar per sortir de la badia i refugiar-nos en un racó que hem trobar i que s'està molt bé sobretot per fer inmersió. Bé, primer haviem fer una bona estona de cua a la gasolinera de Fornells. Heu vist alguna vegada cua de barcos? doncs és molt divertit, cridant: ara som jo!, no que me toca a mi que havia anat a cercar sa dona!... mentre feiem maniobres dintre el port mirant de no tocar-nos. És molt còmode per nosaltres però anavem embrutant el port que no vegis... -el nostre no tant que no porta oli, és bencina només >:(

En arribar ens va estranyar no veure cap més barco en aquell lloc gairebé paradisíac (no penseu que som els més llestos). Vaig llençar l'ancora, vam prendre referències de situació i un cop tranquils que no ens aniriem a les roques, vam posar el toldo i ja a l'ombra cadascú a lo seu (diari, sudoku...); I van arribar les ganes de nedar; l'aigua, en principi estava neta... però vet aqui que veig una medusa... bé, si només és una provarè... i una altra, i d'altra. Ah no! me quedo dalt. I me vaig dedicar a "caçar-les" amb la càmera i la seva protecció. Així que ja em veieu de genolls a la banyera i ben abocada perquè gairebé no arrivaba a l'aigua, així que vaig començar a disparar a "lo loco"... mirant no tenir-ne cap a prop de la mà, és clar; i deunidó les que vaig pillar -també he llençat moltes de fotos-. Us deixo una mostra.... ei! que no és sempre la mateixa, si mireu bé en alguna es veuen fins a tres. La que es veu lluenta és que acavaba d'engullir-se un pobre peixitu.

Avui tenc agulletes per tot arreu... perquè després l'ancora s'havia clavat tant que la feina va ser meva per treure-la (és que jo faig de molinete) i tinc l'esquena molida. Bé un dia de repòs ;) anirà bé... ¡Ai no que haig de fer les tarjetes per la Migjornale!... -tinc uns nervis- em veig un poc petita en aquest aconteixement... però això és una altra història.

Llàstima que facin tan de mal les punyeteres, perquè mira que són guapes algunes..

Cavalls, mar i fotos, el que toca

Podia haver estat perfecte (exigent que soc). Ahir va ser un dia d'aquells plens de moments tranquils disfrutant de la mar, encara que fos dintre la badia; de les festes de Fornells, encara que fos de lluny i els amics, encara que no hi fossin tots, que ens tornavem a trobar, ara a l'exposició en la que que una treintena de Photobloggers exhibim a Llumaçanes les nostres fotos, d'on forma part com activitat cultural de les festes. Us la recomano, ha quedat molt xula, estarà fins el dia 31 de julio de 19 a 22 h. -i són barates- .





Mi foto y yo :)


Però en aquesta vida no hi ha res perfecte; diria que va ser dels que a mi m'agraden, plens de coses per fer que en deixen cansadíssima, però amb un cansament grat, que el notes quan seus al final del dia i ja no t'aixecaries, d'aquells que no et deixen pensar en res que no tinguis entre mans -o entre peus-.

Avui, malgrat tot, he fugit de la calor i m'he refugiat entre els murs que donen frescor a la casa. Arreglaré fotos i prepararé un invent per la parada del dijous. També haig d'envernissar unes pintures que he acabat per a una propera exposició as Migjorn. Ja us contarè.



Foto (poco) submarina. Gamba picant-nos els peus. Si cliqueu damunt les fotos les veureu més grans i que aqui hi ha dues gambes.

En Rob si que ha aprofitat el bon temps per gaudir de la barca, que no hi ha tants i ell se sent molt bé traginant-hi, encara que no el mogui del mort.

*Deixo a l'àlbum del marge una mostra de la expo-foto.
* Us recordo que si cliqueu el botó "Gloria's Photoblog" veureu les fotos que vaig penjant cada dia.

Provant la carcassa fotogràfica d'inmersió

En teoria era el meu regal d'aniversari però no sé, em sembla que serè la que menys la farè servir. En Rob s'ho passa pipa amb ella... -son como niños-...

Primer s'havia de provar amb l'aigua dolça i com que no tenim piscina... como otrooos... vam fer naufragar un clip de playmobil que corria per enllà. Desprès es va dutxar amb ella i el següent pas era el mar. Com que fèia nord vam anar a Binigaus i en vista de la poca fauna vam começar a fer el burro per sota l'aigua (el podeu veure fer-se el superpeix, juas!) i com que jo no em deixava o més aviat no podia submergir-me, sempre em sura el cul ... grrr, al final em va fer caure a l'aigua mentre deia: dispara, dispara... -la gent ens mirava, deurien buscar una pistola, jeje- i vaig disparar.

Al dia següent vam anar a Pregonda amb la barca i ja em va anar bé portar-la possada pels esquitxos, que feia un poc de mar. Vaig retratar tota la costa nord del camí (mira que és alt el far de Cavalleria, ha de ser una passada tirar-se des d'allà dalt...).

Desprès de demostrar-me que l'ancora no està ben aferrada vaig intentar emular an Joan Mercadal i la seva famosa foto in-out que el va posar al podium d'aminus3, només que ell va tenir més sort: aquest dia tampoc hi havia fauna marina (apart d'una servidora:)).



L'experiència religiosa havia de venir a la piscina de l'illot que sempre està plena de tota mena de animalons marins... i a part de la seva filla i el seu gendre i algun peixet petitò, res. Aquell dia vaig tornar molida (me repito, lo sé, però és així), la barca cansa i més amb mar de fons i tot el dia de sol encara més i si no et poses crema protectora, pos eso... que no he tornat a la platja. Espero treure més rendiment del "meu" regal en els dies que em queden, que son uns quants encara... La veritat es que no em faig a l'idea que hagi de tornar algun dia però no vull pensar-hi, em queda molt per fer.

Aquesta tarda al veure que sortia el sol hem anat a S'Alfufera. Hi havia una llum que era una passada però encara no he pogut veure les fotos, es que.... feien "la nit del cor"....i encara hi ha prioritats i molt de temps per no fer res.

Salut i bona nit.

La Fira d'Art i Brocanters des Mercadal s'acabat

Y con esto y un bizcocho... se acabó lo que se daba... ah no, no pega oi?.

Doncs això. Tres dies desconectada del món mercadalenc, menorquí i virtual, sense platja, sense veure ni el poble ja que estic aprop de la carretera, o sigui, traspasar el tunel i ja hi era (que per cert a veure si li posen llums que quan tornava sola a les 11 de la nit feia una mica de cangueli). Moltes hores allà tancada i la resta del temps practicament menjar i dormir -avui he estat d'un actiu...-. Tres dies per res. Bé, siguem positius. A més de vendre un quadre, el que més m'agradava, esclar, això sempre passa, els diners del qual ja m'els he gastat sense sortit d'allà, un caprici d'un antiquari veí, no el antiqüari, que tot sigui dit no estava pas malament, no, una.... ara no sé com es diu en català, bé, us deixo la foto, es una jerra amb rentamans d'origen francés de finals del segle XIX... Doncs això que a més d'aquesta mena de trueque, he conegut gent molt maca i una mica el món dels brocanters, totalment desconegut per a mi. Hem intercanviat bon dies resignats i esperançants i bones nits, cansants. Especialment amb na Rosa M. Queralt, veína, pintora i artesana d'Alò, que sense haver quedat expresament, al segon dia ens vam presentar totes dues amb feina per fer allà, fartes ja de mirar, xerrar, llegir (poc, perque no et pots concentrar); i ha donat el seu fruït, en un dia vaig fer un quadre. També he conegut na Trini i el seu homo, mercadalencs que portaven el bar i una mica més a na Maribel, la que portava tota la organització, que per a mi, i ja li vaig dir, li ha mancat publicitat, especialment pel poble, ple de gent a mig matí i ni un sol rètol a cap establiment. ¡Malament!. Pel que respecta a la resta, molt bé na Maribel, molt maca, eficaz, puntual i atenta a tots els detalls. També li vaig dir an Pere, el regidor, que com sempre ha estat diligent i amable. Si ho fa com a representat de l'Ajuntament, molt bé pel consistori, i si ho fa a tant que persona, a més, millor, que segur que d'altres no tindrien les atencions que ha tingut ell amb els expositors. Moltes gràcies Pere.

La pintura venuda

Aquesta tarda crec que he gaudit de la platja més que mai, fins i tot he cantat mentre em deixava portar per les onades..... El mar transparent de Binigaus reflectia estels daurats al caure la tarda i els núbols allargats sobre els pinars apaivagaven el sol ponent, donant unes tonalitats atarojandes, violetes... una meravella.... i jo sense càmera, grrrr! Cada cop que la veig (la càmera) o alguns dels seus accessoris, m'agafa un nosequé per dintre.... Bé, seguiré sent positiva, crec que ara estic gaudint dels paisatges una mica més, els gravo a la meva retina intensament, sense cap objecte entre mig, i els retinc tot el puc per refugiar-me en ells quan no els tingui.

Potser també estava contenta porquè hem sabut que demà passat ve la Nura a passar una setmaneta amb nosaltres... encara que soc conscient que se m'acabat la tranquilitat, però sí, estic molt contenta; fa més d'un mes que no la veig.

Tarda d'estiu a Menorca

Fuimos a la playa por la tarde, y estuvimos casi hasta la puesta de sol, el mar parecía una balsa de aceite, solo movido por una suave brisa que hacíaa que el color púrpura de la tarde cayendo te cegara la vista. Teníamos entre esa luz que moría y nosotros un barco de dos palos, todo de madera con un baupres majestuoso, que hacía la vista aun más idilíca. Me llevé un libro pero no leí, solo miraba ese espectaculo maravilloso; y también escuchaba unas niñas jugando en el agua. Eran pre-pubers, osea esa edad tonta que se les empiezan a notar las tetillas... pero que no tienen cintura; eran 6 y en mi manía de observar a la gente empecé a elucubrar que parentesco o amistad les uniría. Estaban con un matrimonio que las vigilaba. El viento era de tierra y la corriente era peligrosa, sin darte cuenta te llevaba hacia dentro. El baño, exquisito. Una conversación de las niñas me llamó la atención:

Salen dos del agua con un erizo en la mano, presumiendo orgullosas de su hallazgo ante las demás, hasta que el "padre" se lo hizo devolver a su habitat. Obedecen y comentan además que han visto una anemona gigante.

-¿que es una anemona?, pregunta la más menuda.
-es allí donde vivía Nemo.
-Ah!, aquellos pelos largos que pican...
-Si, también las hay rojas y pican más.
-Pero a Nemo no le picaban.

Está visto que es más didáctica la factoria Disney (o la que sea la del Nemo ese), que las clases de naturales.