Tardor

La gent associa els canvis d'estació amb el dia 21 i no, aquest any l'equinocci de tardor va ser ahir dia 23 a les 3 i pocs minuts (hora solar)... i ja es deixar notar, la tardor vull dir. Decaiment, melanconia... o serà la lluna plena? o la síndrome postvacacional...o potser la seva absència... haurè de meditar més i pensar menys.

 

Foto meva. Riera d'Arenys de Mar

Tardor

Existeix la depressió post-vacacional amb efectes retardats?. O és l’arribada de la tardor?. O potser que els castells que m’havia fet han caigut de cop i m’he quedat atrapada a sota. I el pitjor és que jo soleta els ha fet caure, podia estar treballant allà des d’ahir, però era un preu massa alt. Ara tot segueix com abans de l’estiu però sense esperances ni il·lusions* d’aquell canvi que tant esperava. Tothom (família, amics) em recomanen que torni a la mateixa feina, que agafi el toro por lo cuernos i m’enfronti-hi a les meves pors. Però no sé si podré. En realitat no tinc por de la feina ni de la gent, tinc por de mi, de tornar a caure.... Soc més feble del que sembla.

Aquest cap de setmana vindré a l’illa però només a fer “steps” que estic molt inactiva. Per obres a la planta baixa de la casa hem de pujar-ho tot a dalt. Ni lloguem cotxe -uuf que pal tornar del port en bus-. Sort que tenim aquest pati fantàstic i si fa aquell sol de la tardor tan agraït després de dinar, em podré despullar a veure si m’escalfa fins al últim por de la meva pell i me puja la moral. El sol es un gran antidepressiu... i no és que aquí no en faci, és que no surto, i és que no és lo mismo...

En principi havia d’anar només en Rob i quan ja tenia els passatges comprats em va donar un dels meus rampells i pensat i fet, que jo també hi vaig. Per ajudar-te, li vaig dir mentre ell insistia que no calia, que tenia als de l’obra que li farien un cop de mà. I jo insistint i ell igual... no sé, potser volia estar sol, o igual té alguna amigueta especial o és perquè no gasti en un altre bitllet per res. Perquè en realitat té raó... és per res. O no. És per mi. És per sortir de casa. Em sembla que si visques allà em passaria el mateix. Soc un culo de mal asiento. També podria sentir-me una mala mare però a estes altures ni m’ho plantejo; justament dilluns la meva filla comença una feina de 8 h. i potser, si fos una marassa hauria de ser aquí per si em necessités quan justament els seus dos primers dies no hi serem... però té quasi 20 anys i fa temps que no em necessita; més tranquil•la es quedarà, que està molt nerviosa i em sembla que jo la hi poso més encara.

Espero que a la tornada que ja em dedicaré més a anar a pintura (ja vaig començar ahir) i que m’he apuntat durant aquest mes a un curs de fotos en els mercats, amb la seva posterior edició i preparació d’una exposició a nivell de tota Barcelona, que té bona pinta, i gratis**. Espero dic, que em fugi aquesta malenconia que m’envaeix.

I de la feina... aii, no sé.

*He trobat una il·lusió!: tinc ganes de veure la cuina nova... veieu? canvis, els necessito.

** Si algún barceloní està interessat que truqui a centre cívic de Golferichs., a la seva web ho explica.

Temporal de tramuntana. Tardor a Menorca, noves experiències

Clicar la foto per veure'n més.

Temporal de tramuntana. Finals octubre 2007 (fotos de Robert Bargalló)

Les fotos són de Fornells, Binimel·là i al pantalà de Ses Salines. Només els que coneixen bé aquests indrets poden veure la dimensió del temporal. De vegades si no es té una referència, com l'altura d'una roca no es pot apreciar.

Un poc més tard que en Robert va arribar amb el barco van tancar el port. Per sort quan jo vaig arribar pel pont ja feia millor temps, encara que contrariament al que pronosticaven ha fet poc de sol. Núbols i fred vam predominar i les meves fotos han quedar una mica deslluïdes. Aniré posant-les al meu fotoblog.

Tot i això han estat uns dies plens d'experiències noves, amb amics cada cop menys virtuals fent activitats plegats, algunes cares noves i d'altres encara per conèixer. Hem conegut indrets nous, la Menorca "profunda" -en el millor dels sentits- com el barranc d'Algendar, un lloc màgic. Alguns recons semblaven trets d'un conte de fades i gnomos, un bosc encantat. Passeigs pels verds camps de tardor cercant bolets, i seguint el camí de cavalls pel nord han estat algunes de les activitats. La veritat és que aquests cinc dies han donat per molt. I com sempre, pena per marxar.

Ita retrata com la retrato.

Tardor a Menorca. ¡El que ens costa anar-hi!

octubre 06

Encara guardo el record de la passada tardor a Menorca. Va ser per aquestes dates, és a dir pel pont del Pilar (encara que no soc religiosa prefereixo dir-li així que no pas de la hispanitat aquesta, ... no sé qué s'ha de celebrar realment... però això és una altra història) i els colors i la llum en aquesta època són dignes de una visita. A més encara fa bon temps. Avui mateix m'ha dit na Cati, una ciber-amiga de Maó que encara ha nedat aquest cap de setmana... ¡quina sort!. Recordo que l'any passat vam anar a Son Saura que feia anys que no anavem perquè a l'estiu està impossible de gent, i era una meravella. També vaig fer una nedada.

quina diferència a l'estiu!

Aquest any no ha pogut ser tan aviat per a mi, però ja tenc els bitllets per l'altre pont proper... com en el joc de l'oca: de pont a pont ... a Menorca en avión.... Doncs sí, aquest cop i per variar, i... perquè ja no vaig trobar bitllets de tornada en barco pel ...¡dissabte 3!, l'únic dia que la transme torna de nit. I es clar, dels 3 o 4 dies hi serè no m'hi passarè tot un dia de tornada. Trobo que ja sigui la balearia o la transme, o totes dues haurien de posar en aquestes dates barcos de nit per tornar a Barcelona, encara que fos el mateix diumenge. Jo ho he fet això, arribar al port a les 7 del matí i a les 8 o 8,30 ser a la feina. A la tarda fas una bona siesta i ja està. D'aquesta forma he hagut de demanat un dia més de festa i tornar el dilluns ja que tornar el diumenge 4 em sortia caríssim. És curiós, precissament aquest vespre han fer un programa a TV2 sobre Menorca parlant de millorar infraestructures per estalviar-se, en alguns casos, poc més 5 minuts a la carretera i tanmateix, no cuiden gens l'accés de les persones que anem sovint, que paguem impostos a l'illa, a més d'altres ingresos que generem, per exemple, amb els arreglos de les cases: mobles, ma d'obres, jardineria, etc. Trobo que ens haurien de tenir una mica en compte. El meu marit com que està jubilat va quan vol i aprofita ofertes si pot, sempre en barco, això sí, a ell no li van els aeroports. Però als que treballem s'ens posa molt difícil, sí fos més accesible i barat aniriem més sovint. El mateix pels estudiants menorquins a Barcelona, que són uns quants.

De totes formes Catalunya és tant diversa que deseguida es pot trobar un bell indret per gaudir d'un cap de setmana com aquest. Hem anat al Parc Natural Cadí-Moixerò, concretament a la població de Bagá, una mica abans d'entrar al túnel del Cadí i a més del poble que ja val la pena visitar-lo, hem fet diverses excursions per la contrada. Els colors de la tardor allà són una meravella. La muntanya té això i aquesta és la millor època per gaudir-ne.

Si clicau la foto, en veureu més.

Tardor a Menorca

Els meus dies una setmana d'octubre. Un poc de tot:

Sol, pluja, arqueologia, banys de mar, al nord, al sud i sobretot.... colors i pau.