Això cantavem pel poble després de sortir del Tast, quan els carrers eren buits i silenciosos i les ombres de la parets eran ja molt llargues. Deu ser el vi que entrava en el menú, i és que no estic acostumada. O simplement que estava contenta.
Ja tenim casi tota la feina feta i moltes fotos també, tinc tot Mercadal fotografiat... fins i tot els basalts que ha deixat la pluja d'aquesta nit recreaven un bon mirall; però com sempre m'he deixat el lector de tarjes i el cable i no les puc passar. A destacar les motos que s'han concentrat avui a Mercadal, però ja de passada perquà havia de "matinar" per veure-les totes juntes (a les 9... què passa... és que s'estava molt bé al llit..).
Avui Mercadal era meeting point d'altres actes a més dels motarts: Testimonis de Jehovà també s'han trobat a la sala multifuncional. Al principi he pensat que no fos un casament (ja me vaig trobar un fa quinze dies, i sabeu quin era el fotògraf?... el photoblogger Fuxi, jeje, més elegant...), anaven molt arreglats, i com que l'ajuntament està tancat... però ningú portava flors enlloc, o sigui que no. I aldiari he llegit que s'ha creat un grup massó (masón, no sé si està ben escrit en català) amb seu as Mercadal, però no han dit l'indret concret... ¡caxis con tanto secreto!... No sé ben bé que fan ni el que pensen, i encara que no m'agraden els ritus ni els emblemes en general i menys si no són això, transparents, però només pel fet que Franco els odiava, alguna cosa bona duen fer. I el cap de setmana próxim més actes, però jo no hi serè. Al final l'Ajuntament no tindrà prou amb milers d'euros que els han donat per arreglar les antigues casernes. Al final recuperaran el motiu pel que va ser creat el poble: fer mercat... sigui del que sigui. Els restaurants deurien estar plens.
Notas sobre anoche:
No me gusta el futbol y no vi el partido, pero siempre se tienen simpatías. Robert iba haciendo zaping i me informaba de los goles. Después de la temporada pasada parece que remontan. Será verdad que el entrenador es tan importante? yo creía que eran los jugadores... por eso los venden, no? El anterior debe sentirse "tierra trágame"... pobrecillo, a mi me caía bien.
Hasta mi hija me mandó un sms: ¡kina kanya, som a ksa mirant el partit am uns amics!. Me los imaginé comiendo pizzas y bebiendo cervezas en la sofá... como tiene que ser. Mientras yo "jugaba" con los blogs.
Me resultó extraño no oír ningún petardo. En Barcelona los gatos i perros deberían estar todos bajo la cama de tanto cohete. Y no creo que sea porqué aqui no sean del barça, sino porqué, aun mediterráneos tienen otras costumbres. Igual con un bòtil de pomada a sa mà... ;-D
¡Meessiii, Meesiii, Meesii!
No hay comentarios:
Publicar un comentario