Viatjar ara, en aquesta época és omplir be la maleta amb els "per si"... per si plou, per si fa fred, per si calor, que tot pot ser; i per quatre dies has d'anar ben carregat. I encara més a la tornada que m'han encarregat coses.
Han canviat les tornes. Tants i tants caps de setmana m'he quedat sola a Barcelona quan ell marxava a l'illa i la nena por ahí. Ell jubilat i ella ... lliure com un ocell. Ultimament solem anar-hi plegats però ara la casa està inhabitable i no era qüestió d'anar d'hostes tots dos para coses que només a mi m'interessen (en aquesta ocasió). Una, la reunió, la primera, de tots el photobloggers i l'altra, acabar d'ultimar detalls de la nova cuina que ens estan fent (o això ens vam dir... que em sembla que tindrè una sorpresa, que els menorquins no frisan... bé, no tenim pressa, ells sí, de cobrar, suposo). I això podria ser coses dels dos, però no, la cuina com el rol mana, és cosa meva, si més no per cuinar, a ca meva sí. Ell ja va dir la seva pel que li pertoca, que li fessin la pica d'escurar plats més alta, que no s'hagués d'espatarrar com abans... Esclar que per viatjar a l'illa sempre ha trobat motius i excuses.
Ara és ell qui es queda sol, la nena ja te casa seva -que estrany s'em fa quan la truco i em respon que és a "casa" i que no es referixi a la nostra- i a més treballa el cap de setmana. Però ell no es quedarà tancat a casa com feia jo, que a més gairebé sempre em coincidia amb algun disgust per una banda o per una altra i em refugiava tras la porta en la meva soletat . Ell ja té plans, entre d'altres el saló nautic; ben fet i si es queda a casa no s'estirarà al sofà mirant al sostre com feia jo i menys ara amb la seva nova joguina, el telescopi. Un dels encàrrecs és per a ell, un cable pel portatil que solia tenir jo allà (Mercadal) i que ara té conectat a la joquina i s'ho passa d'allò més bé veient com aquest artilugi gira buscant l'estrella o planeta que ell mana per l'ordinador. I encara vindrà la Nura a fer-li companyia alguna estona i jo que me n'alegro, no es bó que ningú se senti sol. Jo no la veuré, i a la tornada farà 15 dies i la trobo a faltar. Però estic contenta, crec que aquesta nova experiència li està anat molt bé per la seva maduresa i formació, em sembla que està aprenent moltes coses que jo, nosaltres, ja no li podiem ensenyar. Només ens queda ser al seu costat sempre que ens necessiti.
Com ha canviat tot en pocs mesos!...
De Benedetti: Estaciones
Las estaciones son estado de ánimo....
....
el otoño nos pone meláncolicos
porque es el fin de la alegorías
Las estaciones son tramos de vida...
....
El otoño es camino de hojas sucias
y telaraña de premoniciones.
----------
Sabio Benedetti.
Sobre lo que dice de las demás estaciones, ya os lo contaré otro día.
Fins aviat!
1 comentario:
M'ha encantat la foto, i m'ha fet llegir el text. M'ha recordat als temps d'estudiant...
Publicar un comentario