Records d'infantesa. Feliç solstici d'hivern

El invierno
de lunas anchas y pequeños días
está sobre nosotros. Hace tiempo
yo era niño y nevaba mucho,
mucho. Lo recuerdo
viendo a la tierra negra que reposa,
apenas por el hielo
de un charco iluminada.
Es increíble: pero todo esto
que hoy es tierra dormida bajo el frío,
será mañana, bajo el viento,
trigo.
Y rojas
amapolas. Y sarmientos...
Sin esperanza:
la tierra de Castilla está esperando
-crecen los ríos-
con convencimiento.

Ángel González
(del seu llibre Palabra sobre palabra)

Així és. Tal cual, l'hivern a Castella, aquella terra on vaig néixer i viure fins als 7 anys. I potser us preguntareu com parlo de records amb tan curta edat. Doncs si, la major part i els millors records de la meva infantesa els tinc del meu poble a la meseta castellana, amb blat a l'estiu i neu a l'hivern. I jocs al carrer, i l'olor de llenya a la fusteria del meu pare, i ... tants.

Per això quan he llegit aquest poema al blog de na Joana m'arribat molt endins i l'he volgut compartir. I jo que fa tant poc que tinc notícia d'aquest gran poeta... sembla mentida.

Al poble amb germans i cosins. A veure si endevineu qui soc.