En aquest dia que estem tan lluny i a la vegada tant a prop
I ja que els rosés de sa caseta nostra ens van assecar perquè els hi mancava sol i la tramuntana els donava de ple, porta'm una d'aquelles flors grogues brillants tan formoses que mai, ni tu, que has fet botànica i coneixes tant Menorca, no havies vist. T'en recordes? aquella que vas posar la foto a l'àlbum que amb tant d'amor veu crear la Nureta i tu per a mi en el meu 50 aniversari. I si ara no fos el temps i no la trobessis, tant se val, una flor d'espigol del nostre jardí també m'agradarà.
T'estim.

1 comentario:
Feliz San Jordi, atrasado, Gloria.
Un abrazo
Publicar un comentario