Ara no trobaries
indecent o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindríem els ulls tan enrogits,
ni els llavis secs, ni aquesta veu ronca.
Ara no ens creixerien líquens al moll dels ossos,
si haguéssim pogut viure sense aquesta
gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.
Dibuix a pastel: Glòria
3 comentarios:
Sublims ......
La seua poesia és sempre un regal!
Salutacions.
potrebo, da preverijo:)
Publicar un comentario