La seva mirada. Autoretrat.
Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
---------------
I em pregunto quina és la nostra pàtria, la nostra Itaca, el lloc on hem nascut o bé el que hem trobat, o el que ens ha acollit, o bé on volem ser-hi.
L'has trobat tu, per fi, la teva Itaca?.
Per molts anys Nura, la meva pàtria, allà on vull ser-hi, sempre; el meu amor. Sigues feliç allà on siguis...
8 comentarios:
Que bonic Glòria, gairebé m'has fet plorar.
Tots els éssers, més tard o mes aviat tornem, trobem la nostra ITACA, entretant, gaudim del recorregut, del camí, de l'etapa.
Petons i abraçades, preciosa.
Felicitats a Nura i una altra abraçada per a Robert.
ei, que soy Tita ééééé.
Titaaa, menos mal que lo has dicho, jeje. Moltes gràcies guapa, acabo de parlar amb ella i estava contenta i emocionada. És molt maca. Molts petons.
Glòria, pell de gallina. petonets d'aniversari.
Es precioso! Seguro que está muy emocionada y orgullosa de tí!
Cómo para no estarlo!
Besos y felicidades !!
Tu hija estará muy contenta si llega a leer esto Gloria.
Felicidades a las dos
Gracias por pasarte por mi blog
Emotiu gloria!!! Preciosa felicitació!!!
bss!
Gracias chicas! Si entra y lo lee supongo que le gustará aunque no le gusta que hable de ella en público.
Sorry Nureta, ets molt especial en un dia molt especial. Tatimu!
Publicar un comentario