Viure a Menorca

Em diuen els asidus a un altre blog on escric molt sovint i en castellà i en visita gent de tot arreu, que quan escric des de Menorca ho faig amb més serenor, que es nota sa pau que l'illa em trasmet i que no s'expliquen com no em decideixo a traslladar-me definitivament a viure aquí. Bé, efectivament aquí respir un altre aire que em relaxa, però s'ha de tenir en compte que hi soc mig de vacances, vull dir que se que he de tornar a treballar a Barcelona, a ca meva, on m'espera sa meua filla. Si visqués aqui hauria d'ocupar es meu temps lliure de forma que sobretot en dies de fred i pluja no m'ensorri a sa foscor d'aquesta caseta, ideal per passar s'estiu, primavera i com ara, aquests dies d'octubre amb un temps fabulós i supos que tornaria a estresar-me. A més de patir ses mancances que no tenc allà. Es clar que a tot s'acostuma un. Jo aquesta tarda he passat una bona estona mirant per sa finestra de sa meva habitació. Seguia el moviment dels niguls; els més alts i blancs cap al sud i els més foscos i baixos cap el nord, i així em semblava que ballaven un minué. Pasaven per darrera es molí i per davant des Toro i el sol que es ponia per l'oest els donava un to ataronjat. També he estat observant el vol d'uns pardalets: Del perè des senyor Toni a's nostre i d'aquí a s'antena de'n Damià, unes voltetes i uns piols i cap a sa buganvilla. Primer sortia un d'ells i l'altre el seguia darrere.

Crec que si visques a Menorca passaria molta estona mirant totes aquestes coses que no veig desde es meu balcó de l'eixample i segurament no escriuria tant ni passaria tant de temps a l'ordinador com ara. Segurament aquests blogs ni existirien.