Tots l'hi deiem Tia Gibet, era gran, llavors em semblava molt gran, era com una figureta, vivia sola en una caseta meravellosa de Fornells, quan pasava davant de casa, era com una ombra.
Li agradaven les criatures, quan va néixer l'Anna, que ens vam instal.lar a Fornells quan tenia solament tres mesos, -en aquella época totes les portes eren obertes- entraba a casa i se la quedaba mirant amb atenció, li tocava les manetes i em deia: mesquineta. Va ser llavors que vaig descobrir la paraula, jo creia que volia dir mesquina, que en català vol dir mala persona; però en menorquí, mesquineta, vol dir pobreta, i ella li deia tan agradosament que semblava acaronar-la amb la veu.
Tenia un germà que havia anat embarcat en un barco i havia voltat per tot el món, i a casa seva hi havia tots els records que ell li havia portat de diferents llocs. Els guardava com tresors. Era una personeta encantadora. Sempre he pensat que hagués pogut fer de protagonista en la pel.lícula: Une vielle dame indigne.
Lídia Sender
No hay comentarios:
Publicar un comentario