Encara sé d'un poble que viu sota l'elegiac
so de les campanes,
i que cada any, assenyalats dies,
tan blanca com la calç batega la seva ànima,
quan sent, pausats i rítmics,
com canten un tambor i un fabiol.....
Conec encara un poble d'un passat quasi mític
gelós d'un vell tresor...
Pere Xerxa
(Lídia Sender)
No hay comentarios:
Publicar un comentario