Nura. Un poema.

M'han regalat aquest llibre per Sant Jordi... un detall amic pel nom de la meva filla: Nura.

No l'he llegit, trec d'un post de e-literatura aquestes paraules:

Sé que hi ha llocs d'èxotics paratges de faula
però jo vull tornar al meu Son Bou d'infantesa

El paisatge de Menorca, l'antiga Nura, que els menorquins no han sabut valorar (Insensibles al do immerescut de ser illencs / no hem sabut que érem rics d'un edènic paisatge), és present a tot el poema. Al final del camí, només li resta la llengua en la qual perdura el record:

Sense més heretat patrimoni o pervindre
que la llengua on perdura el record d'una terra


Ponç Pons
Nura
Poesia dels Quaderns Crema, 57
Quaderns Crema, 2006


"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons