Entre la nit que ha passat amb el soroll dels petards i que està veient com en Robert fa maletes... està acollonit el pobre i no m'el trec de sobre.
Ja sap el que l'espera, o no... però sí que serà dolent: hores tancat en la bodega del vaixell. I cada cop que veu moviment de maletes s'amaga. Sempre, encara que no vagin amb ell... però aquest cop sí.
Llàstima que no associi que desprès allà és tan feliç. Tota la casa per ell, sense portes tancades, amb seus recons frescos que sap escollir tant bé, i amb el pati per correr, pujar als arbres, menjar herbes, fer amics que el venen a visitar i el millor, perseguir papallones. Tot el que un cinquè pis de Barcelona no té. Dos mesos s'hi estarà el punyetero i a sobre es queixa...
6 comentarios:
Que envidia me da el joío... :P
Qui fos el gat. Fins i tot em deixaria tancar a la bodega.
Ja veig que tens un gat molt inteligent!!...
Potser no el deixes, però et vol ajudar en les feines d'escriure en l'ordinador o vol llegir el que poses d'ell?
Unes fotos molt simpàtiques.
Una abraçada
Glòria, glorieta, demà et telefono, me'n vaig a que em facin allò que tu saps, quin rotllo, si demà no puc felicitar-te, moltes felicitats, també es el cumple de la cris. Mua.
Per la Lídia sé que avui és un aniversari teu.Doncs aprofito jo també per felicitar-te.
Una abraçada!!.
Un saludo fraternal desde Calonge. Me ha gustado mucho tu blog.
Igual que Lídia, te deseo muchas felicidades por tu aniversario, aunque fué ayer. Ya me han dicho que no llegó la postal que enviamos. (¡Ya le dije a Feli que no la enviara por correo ordinario, que utilizara el correo aéreo, que Renfe está muy mal, la pobre!). Bueno, un beso y unas felices vacaciones, vosotros que podeis. De todo corazón.
Publicar un comentario