Estimada Teresa,
Havies estat mestra meva quan jo tenia 14 i15 anys. La millor, aquella única que recordava el seu nom perquè vas deixar empremta en mi. Et vaig retrobar a Menorca per casualitat, per internet fa uns cinc anys i encara que no em recordaves ens vam fer amigues de seguida. Ara la diferència d’edat no es notava.
Aquest estiu vas venir a veure’m un dijous a la meva paradeta de Mercadal. Havia llegit al diari que havies estat la pregonera de les festes del teu poble, el que us va acollir quan fa anys veu decidir instal·lar-vos aquí. Em vas explicar que el teu company de vida estava malament i vam quedar en tornar-nos a veure, a tornar a veure en Ferran abans de marxar però va poder ser. Avui quan t’he trucat i casualment m'has comunicat que acabava de deixar-nos he sentit que alguna cosa havia quedat pendent amb ell i amb tu.
El vaig conèixer poc però de seguida vam connectar, oi? I amb la Nura i amb en Robert. Vam xerrar molt plegats i ens contagiava la seva forma de veure i viure l’illa. N’estava enamorat. Ara sa Roqueta l’acollirà entre la mar, les pedres i el vent, i els xoriguers que tant li agradava mirar volaran ras per fer-li companyia.
Per a tu Teresa, per na Mireia i per Ell, aquesta frase que encara que treta del cinema, m’agafo quan veig que el món se me’n va darrera d’algú estimat.
"Aunque ya nada pueda devolverme las horas de esplendor en la hierba, de la gloria en las flores, no debemos afligirnos, pues siempre la belleza subsiste en el recuerdo".
4 comentarios:
Glòria ho he conseguit, he entrat a Nura Duna, haviat vindrà una entrada.
Segur que l'estiu que ve li podràs fer companyia a la teva profe. Petons.
Glòria, no et conec, peró sí a na Teresa i la seva família. Aixó que has escrit es molt tendre i segur que ella i na Mireia ho agrairan molt. Tots esteim afectats per la perdua d'una persona molt arrelada as poble. Els seus arrels segur que no es desfermaran des Castell i amb cada ona que s'atraqui a ses notres cales, el sonriure i l'humor d'en Ferran hi serà també.
hooola Gloria , be jo tinc que dirte Magali es que no em se avenir , com estas?
cuan de temps , avui he entrat al teu espai de "vacances" jeje vaig rebre la teva postaleta , jo no t he enviat cap perque no tenia la teva adressa ,tampoc te la vaig demanar pero em vaig enrecordar de tu per enviarte una desde NYC ! t escriure pel canal de msn
petonets
Moltes gràcies Glòria per aquestes paraules que expressen molts de sentiments. Des que hem vas retrobar t'he tingut presnet malgrat hagin passat moemnts de silenci. Sempre m'has tornat un feed-back positiu de la nostra relació mestra-alumna i aç`m'afalaga i em dóna forces. També he de dir-te que ses paraules cap en Ferran els hi faré arribar.
Una besada molt forta, Teresa
Publicar un comentario