Algunes van arrivar virtualment, d'altres en paraules escritas o dites, i una preciosa rosa de color groc -i de les que fan olor- de la mà de la meva amiga i co-bloggera Lídia.
Vam passar el dia juntes i per fugir del caos barceloní ens vam ficar en el caos del trànsit a les carreteres d'accès. Però ho vam aconsseguir i vam gaudir de la brisa del mar del Maresme, del sol, de confidències, d'art, de records menorquins -en té un munt- d'un bon dinar i fins aviat.
Gràcies amics per tantes roses, per tant d'afecte.
Ah i també un llibre de Lídia que ja he començat: Mal de Piedras de Milena Agus. La frase de la dedicatoria:
"Si no he de conocerte nunca, haz al menos que te extrañe"....
I a l'epìleg:
"La vida es un juego caprichoso de encuentros y desencuentros y las cosas pasan cuando tienen que pasar"...
¡Home, haver-ho dit abans!... ara ho entenc tot, ....
3 comentarios:
´gràcies per aquesta entranyable entrada. Ho vam passar be, just per això perque les coses passen quan tenen que passar, sino que m'ho diguin a mi que he hagut de lluitar com una jabata per aconseguir, tu ja saps que, i després de quasi 17 anys, ha passat el que havia de passar, i ara saps que: soc tranquil.lament feliç, i saborejo cada moment que tinc. Be, a estones em poso tonta com tothom. Petons.
En aquesta fotografia faig cara de fastic, deu ser de veure el trànsit del dia de Sant Jordi.
Moltes gracies per els teus comenatris.
Es cert que anyor es patinatge, pero be, les vaig a veure sempre que puc, a més tenc a la meva germana que es la que surt a la foto. A moltes de les patinadores que hi ha ara les he vist creixer.
Si vols quan siguis per aquí, et deixo els meus patins i feim una estona, jeje.
Una abraçada enorme, i vina prest!!! ;)
Publicar un comentario