Ja fa una setmana que soc aquí... i plou...

Fa dies, gairebé una setmana que podia haver cridat allò de: ja soc aquí! Però volia contar coses i vaig esperar que passessin… i l’endemà, plof, el portàtil que es penja i cap a urgències… (us heu fixa’t que sempre passen les coses -malalties incloses- en divendres?) i es clar fins dilluns que no s’ho miren i aquí que no frissen i jo…¡arrggg, quin mono! Trucant-los cada dia… tenia tanta feina a fer: Mirar Illencs i tafanejar les actualitzacions, penjar les meves fotos a Aminus, descarregar les fotos que anava fent, entrar en el foro dels photobloggers (sort que vaig enviar les fotos del concurs des de Barcelona) mirar els correus i enviar invitacions per la expo de pintura…. I res, al final, quin remei, em mentalitzo: ¡GLÒRIA, QUE NO TENS ORDINADOR, NO HI PENSIS MÉS!... i sí, al final s’aconsegueix!. No faig fotos, llegeixo (feia mesos que no podia), veig Ventdelpla, parlo per telèfon amb els amics en lloc de enviar emails i em vaig trobar a uns amics en una festa asturiana que van fer a Mercadal… qué bona la sidra.

I avui mentre xerrava amb una amiga fent un cafetó a Cal Sucrer (quin gust, dues hores xerrant i ens ha faltat temps); em truquen que ja està arreglat l’ordinador: disc dur nou, sort que amb aquest treballo molt amb el disc extern i em penso que no he perdut gaire cosa. I m’ha faltat temps per anar-lo a cercar. Bé, de fet la meva amiga m’acompanya’t amb el cotxe, com que plovia. Quins dies que tenim eh?. Encara no he anat a la platja. I tota la tarda instal·lant coses, encara que aquests xicots d’Icono m’ho han deixat prou bé.

Robert havia de pintar parets (rascar, posar el màstic, tornar a rascar, posar una preparació antihumitat i les dues capes de blanc), pobret; i jo preparar la expo de pintures del mes que ve, retocar alguns quadres que amb aquesta humitat no hi ha forma que s’eixuguin i aprofitant la moguda per redecorant la casa (una de les coses que més m’agrada, canviar mobles de lloc) però hem trobat temps per altres coses; anar al cine (Caramel, la recomano), veure una exposició de fotos, penjar els quadres de la expo, prendre una tònica as Gurugú, repartir curriculums de la meva filla que vol venir a trevallar l'estiu i.... comprar un sofà per escarxofar-me a veure el Cor de la ciutat, (m’agafa una soneta...). Sí, es que un bon sofà per a mi és vital i més aquí en aquesta casa tan petita i fosca. A l’estiu no tant perquè surts més i tenim el pati, però ara, en aquests dies de pluja mirant per la finestra m’agafa una tristor que el millor és desconectar: necessitava imperiosament un bon sofà. Ara només em falta una bona tele, encara que també m’ho passo bé simplement tancant els ulls (o no) i somiar desperta.