Massa emocions?

Cansen les emocions encara que siguin positives? Deu ser per això que ahir nit no m’aguantava dreta. O és que potser estic tan animada amb tants estímuls que no recordo que estic de baixa i amb un tractament fortet i que tinc una edat, que el dia que arribàrem vaig fer 50 +1 i tot això passa factura al final del dia o dels dies..

Vam celebrar el meu aniversari amb els nostres amics Joan, Melisa i Jan, amb una boníssima tarta que van portar, vi, cava i un regalet, un “bilo”, paraules de Jan (tradueixo: libro). Una vetllada molt agradable. Encara no teníem gent a casa. Ara ja tenim les netes d’en Rob i family. Són molt bones nenes i molt divertides, realment omplen de vida la casa. A més ara tinc cuiner, en Nani fa el sopar per a tots; quin descans. Per aquí cap problema, potser es que jo necessito el meu temps més tranquil i el meu espai. Per això li he dit a en Rob que avui no anava a la barca que em cansa molt i a la nit tinc sarau i no volia acabar com ahir. Avui a les 20h. inauguració de l’exposició de fotos a Sa Nostra de Maó (més avall teniu el cartell) i em fa il·lusió veure fotos meves exposades... ara haig de buscar algú que em porti, cap problema. Jo és no acostumo a conduir i tornat de nit em fa cosa.

A més volia escriure, arreglar fotos i al matí és quan estic fresca; i volia pintar i volia... volia estar tranquil·la i sola, suposo. I al final en Rob no ha anat a la barca, suposo que també està cansat. Aquest any el club nàutic Fornells ens ha ben fotut. Sense entrar en detalls ens hem quedat sense amarre a Ses Salines després d’ocupar-lo més de deu anys i hem hagut de posar un mort amb boia al que hem d’anar caminant per l’aigua entre aquell fang fastigós on perds les sandàlies o et pots clavar qualsevol cosa: i encara gràcies que ja veurem el que dura, ja que tot això ho volen regular. En Rob està desanimat, l’amarre era molt més còmode i ell no deixa de tenir una edat, encara que no ho sembli. Diu de vendre-se-la... i jo em pregunto: que es fa en una illa sense barca. Des de que venim aquí sempre hem tingut una de barca i a jo i aquest +1 ja ens fa bessa caminar tant per trobar una platja verge que és que ens agrada.

Ahir al matí vam anar a veure-la (la barca, no ens refiem massa, els vents canvien fàcilment) i vaig aprofitar per penjar els cartells de la expo-bloggers a Fornells; després compres vàries i cap a Alò a depenjar els quadres que avui penja les seves fotos en Joan Fuxà. I quina sorpresa... s’havien venut dos quadres més, i dels cars! En Keve (l’amo del restaurant) estava molt content també. Aprofito per agrair-los a ell i na Irene per les atencions i entusiasme que han posat i an Joan Fuxà per retardar la seva expo, si no hagués estat així no hagués venut aquestes pintures... coses de la vida. Sort Joan.

I a la tarda tenia paradeta al Mercat d’Artesania, como cada estiu. En Rob era partidari de plegar aquest any, que es cansa de muntar i desmuntar i no vendre res... Però a mi m’agrada, fas poble, fas fira, fas ... vida social. Així que li vaig que ho feia jo sola i ja em veieu carregada de les maletes amb els quadres, el cavallet, les eines... al final va haver de venir perquè amb el vent que feia jo sola no podia.... ¡quina ràbia, el meu orgull a la merda!...(la veritat és que no tinc massa jo d’orgull) encara que jo sabria que no em deixaria sola. Per cert, molt de públic a la fira per aquesta època i preguntat preus... i el de sempre ho solen trobar car. Es clar, si al costat tinc polseres per un euro... Vam plegar abans d'hora, feia fred.

Total que sort que tenia el sopar fet sinó me fico al llit tal qual vaig arribar. Perquè això no és tot, al migdia un al·lot de DHL em portava un paquet que em feia molta il·lusió: la carcassa impermeable per la càmera de fotos. Ja puc emular a Josep o Luís..... (és broma, más quisieran, jeje).... Total... emocions més emocions, igual a esgotament. No sé si m’hauré de deixar la paradeta aquest any com diu en Rob. M’han proposat un altre projecte per exposar el mes que bé, pintures o fotos... jo faria les dues coses, però no vull carregar la màquina, no sigui que peti, de nou.

Per cert, em consta que molta gent mira aquesta pàgina però de comentaris res, ni proposant jocs. Vinga no sigueu tímids. De vegades tinc ganes de tancar el blog... com he fet amb d'altres que tenia, no deixa de ser una forma de exhibicionisme que ara no tinc ganes de poemes ni politiqueo, encara que faig un parèntesi per congratular-me amb la posada en llibertat de Ingrid Betancourt.

Collage fet per Joan Mercadal.

Amb una sola espelma.... claaaaro, la de +1...

Rob fent d'avi

Ala, a navegar...

Amagant els meus palpissos