Recordant-te

Que bé que estàvem quan estàvem bé, junts
Quan passejàvem agafats de la cintura

Bé, tu ficaves la mà pel pantalò
I jo em remenava per acariciar-me amb tu
I et feia un cop de cul que et feia saltar
I rèiem com dos adolescents
I ens besàvem sense mirar endavant
I ensopegàvem
I tornavem a riure i ens tornàvem a besar

sense deixar-nos anar
I ens miràvem als ulls
Sabent que alguna cosa ens unia
Més enllà de las formalitats i les pors

Sé que no ho tornarem a viure tot això, però m’agrada recordar-ho

Ara mateix, mentre escric això, somric
Potser d’aquí una estona o demà, qui sap, ploraré
Recordant la nostra còmplice tendresa

Potser tu i jo mai no haguéssim sabut viure junts,

Però mentre estàvem així junts, i bé,
VIVIEM

Foto i text: Glòria