Quan mires la televisió t’adones que cadascú va a la seva i que nosaltres els importem ben poc.
Però no cal anar tan lluny, només cal parlar amb diverses persones per desitjar fugir ben lluny; como ahir en el Mercat d’artesania, que per cert, només queda un dijous (com passa el temps!) i amb poques ganes de seguir exposant i no perquè no vengui, estic acostumada; s’han de sentir uns comentaris o aguantar unes cares quan pregunten preus que m'agafen ganes de plegar, guarda-ho tot a la maleta i cap a casa, o millor, començar a repartir quadres entre la gent que simplement et diu que li agraden. Sé que hauria de passar però desprès de tants dies, cansa.
Però no volia parlar d’això sino de somriures i de llàgrimes. La televisió, els diaris, les revistes d’aquests dies ens està maltractant cruelment la vista, la oïda ...els sentits:
"
- Alegria entre els afganesos, el primer afganès amb una medalla en unes olimpíades.
- Afganistan denuncia una matança de 76 civils a càrrec de la coalició de EEUU .
- Una menorquina a les olimpíades. El CF Mercadal juga a casa. Alegria.
- Fotos en primer pla dels familiars de l’avió estimbat a Barajas. Lluita per veure qui posa la imatge més morbo. La tele-basura se relame.
- Nous vídeos d’aquest accident. ¿De qui va ser la culpa?. Nens morts. Assistència psicològica per als familiars. I els que moren cada cap de setmana a les carreteres? Potser ja ho trobem dins la normalitat de la nostra rutina?.
- Somriures a la Xina: medalles. Quatre anys entrenant dur i es queden a les portes. Si no surts medallista, no serveixen per a res.
- ¡Tibet lliure!
- Spanair empezará a pagar la próxima semana 3,1 millones de anticipo de indemnización. /Un nen preguntava quan s’acabaria la pel·lícula.
- La princesa Leticia s’ha operat el nas...
.............................."
I a mi me falta poc per tornar... amb tantes incertidumbres a la meva vida que prefereixo no pensar-hi. Tinc ganas de veure la meva filla... una estona, quina tristor. Dormir, de vegades només vull dormir. Idò, bona nit.
*Buscava un poema adient, però no l'he trobat, potser no hi ha versos per contar tot això.
3 comentarios:
pens lo mateix, tot està contaminat, a vegades no sé on ha anat a parar es sentit comú, sas bondat, sa educació...
aquesta societat podrida necessita una revolució pero crec q abans ens extingirem...
Sa gent arriba a ser mala d'aguantar pero de cada 10 "bordes" trobes algú agradable educat i amable i compensa... crec :D
Una abraçada i ànims!
Hola guapa!!! com va?
T'he d'enviar una foto un dia d'aquests... ja veuràs.
Doncs sí, estic flipant amb 2666 d'en Bolaño!!! però clar, aquest mes que vé i el següent ens arriben els nous d'en Paul Auster i de Haruki Murakami, així que ja et pots imaginar com n'estic de content. Una abraçada!!!
Hola Jordi maco! vaja quin catxo blog que t'has montat. Molt bé!. He vist a la teva cole algun de Maó. Avui ha sortit el nostre amic Auster amb seu nou llibre. No sé em fa la impresión que és algo autobiogràfic.
T'he posat amb rss així que no me perdré cap post teu.
Molts petons. Lo de veuren's, és que tot a la meva vida està ple de dubtes i incerteces (ja veus quin caos aquest post, estic espesa). Ja parlarem. Records a Xivi i Angel.
Publicar un comentario