Nou blog de les meves pinturas

Un altre més.... i ja són, 1, 2, 3,.... me descuento. Si pagueu bé us faig un blog.


No, ara en seriosament. El que tinc ara de pintura és un "space" de MSN, que és com jo vaig començar en aquest mundillo, tenia diversos però ja estan desactivats o deixats de la mà de déu :?.

Però amb motiu de la GranMigjornale del proper cap de setmana he estat mirant les webs del pintors que també hi van i .... joeer, quines pàgines! i com no arribo a tant i no penso pagar, ara per ara, perquè em facin una, doncs això m'he creat un a Blogger, sense desfer-me del altre, és més, l'enllaçat perquè és molt còmode per posar fotos per albums, anunciar les exposicions, o sigui que se complementaran.


De pasada i com a nova tarjeta per posar a la expo he creat un punt de llibre. Vaig trobar una foto d'un quadre de Favaritx que vaig vendre deseguida en el primer any del mercat dels dijous. Era de format estret i allargat i això em va donar la idea de la tarja-punt.

Us deixo la foto i si algún se la vol guardar, tindrà punt y tarja sense venir a Menorca (ara que si vols venir a buscar-ne, jo encantanda). També la tinc sense lletres. Si la imprimiu en cartolina Din A4 us quedarà molt bé.




Si cliqueu la imatge anireu al nou bloc: GLORIA LIMA. PINTURA. Allà trobareu totes les novetats sobre aquesta afició meva que aquest estiu està donant per molt i estic molt entretinguda pensant en tot això, cosa que em va molt bé*.

I si a sobre vaig venent, de conya... amb crisi i tot, ¡quines coses!


Suposo que aviat estarà visible a Illencs.

*Haig de dir que en Robert m'està ajudant molt, recolçant-me en tot, ja amb la expo d'Alò va fer els rètols, penjant i despenjant; acompanyant-me a la fira cada dijous, muntant i desmuntant, i ara això i a sobre em farà de xofer perquè la carretera de Migjorn de nit és dolenta de fer per a mi que no condueixo gaire, i sé que a ell també se li fa feixuc que té una edat (encara que ara mateix em sento més gran que ell) ... així que més per agraïr-li encara. Avui feia les ratlles amb un regle per desprès retallar totes les tarjes aquestes. Jo a l'ordinador, imprimint. És molt pulcre i té tanta paciència... jo hagués retallat a la brava... així em surten les coses... i així ho pago després. Per una banda em sento una mica invalida, jo sempre tant independent i segura i guerrera. Però un ha de reconèixer quan necesita ajuda i també saber demanar-ne si cal. I ara em cal. Qualsevol cosa s'hem fa una muntaya (excepte fer blogs, jeje) i tot això sense ell no hagués pogut fer-ho. Gràcies Rob.