Pintant i cantant

Acostumo a escoltar música mentre pinto i cansada ja dels mateixos sons i lletres, he buscat en una capsa olvidada. Necessitava sentiment, alguna cosa que me fes vibrar i em digues on posar cada pincellada perquè me sentia totalmente perduda; i va apareixer davant meu una llàgrima que algú va dibuixar al disc, una làgrima negra. Podia escriure qualsevol cancó que amb la música de Bebo Valdés -genial- i la veu esquiçada de El Cigala algun cop m'havien fent plorar: Inolvidable, Lágrimas negras....., però avui, la que m'ha emocionat i l'he cantat mentre pintava uns núbols ben foscos, ha estat aquesta:

Se me olvido que te olvidé
se me olvido que te deje
lejos
muy lejos de mi vida
se me olvido que ya no estás
que ya no me recordarás
y me volvió a sangrar la herida
se me olvido que te olvidé
y como nunca te lloré
entre las sombras
a escondidas
y la verdad no sé por qué
se me olvido que te olvidé
a mi que nada se me olvida

*Sort que bufa la tramuntana

i aviat s'endurà els núvols.