Tardor

Existeix la depressió post-vacacional amb efectes retardats?. O és l’arribada de la tardor?. O potser que els castells que m’havia fet han caigut de cop i m’he quedat atrapada a sota. I el pitjor és que jo soleta els ha fet caure, podia estar treballant allà des d’ahir, però era un preu massa alt. Ara tot segueix com abans de l’estiu però sense esperances ni il·lusions* d’aquell canvi que tant esperava. Tothom (família, amics) em recomanen que torni a la mateixa feina, que agafi el toro por lo cuernos i m’enfronti-hi a les meves pors. Però no sé si podré. En realitat no tinc por de la feina ni de la gent, tinc por de mi, de tornar a caure.... Soc més feble del que sembla.

Aquest cap de setmana vindré a l’illa però només a fer “steps” que estic molt inactiva. Per obres a la planta baixa de la casa hem de pujar-ho tot a dalt. Ni lloguem cotxe -uuf que pal tornar del port en bus-. Sort que tenim aquest pati fantàstic i si fa aquell sol de la tardor tan agraït després de dinar, em podré despullar a veure si m’escalfa fins al últim por de la meva pell i me puja la moral. El sol es un gran antidepressiu... i no és que aquí no en faci, és que no surto, i és que no és lo mismo...

En principi havia d’anar només en Rob i quan ja tenia els passatges comprats em va donar un dels meus rampells i pensat i fet, que jo també hi vaig. Per ajudar-te, li vaig dir mentre ell insistia que no calia, que tenia als de l’obra que li farien un cop de mà. I jo insistint i ell igual... no sé, potser volia estar sol, o igual té alguna amigueta especial o és perquè no gasti en un altre bitllet per res. Perquè en realitat té raó... és per res. O no. És per mi. És per sortir de casa. Em sembla que si visques allà em passaria el mateix. Soc un culo de mal asiento. També podria sentir-me una mala mare però a estes altures ni m’ho plantejo; justament dilluns la meva filla comença una feina de 8 h. i potser, si fos una marassa hauria de ser aquí per si em necessités quan justament els seus dos primers dies no hi serem... però té quasi 20 anys i fa temps que no em necessita; més tranquil•la es quedarà, que està molt nerviosa i em sembla que jo la hi poso més encara.

Espero que a la tornada que ja em dedicaré més a anar a pintura (ja vaig començar ahir) i que m’he apuntat durant aquest mes a un curs de fotos en els mercats, amb la seva posterior edició i preparació d’una exposició a nivell de tota Barcelona, que té bona pinta, i gratis**. Espero dic, que em fugi aquesta malenconia que m’envaeix.

I de la feina... aii, no sé.

*He trobat una il·lusió!: tinc ganes de veure la cuina nova... veieu? canvis, els necessito.

** Si algún barceloní està interessat que truqui a centre cívic de Golferichs., a la seva web ho explica.