Foto feta amb el mòbil.Sempre el tinc damunt meu, sobretot des que la Nura no hi és. Ara, quan ella ve, ja no vol saber resde mi,... ¡a jugaar!. Amb cadascaú manté un rol diferent. És molt llest, de vegades pensem que és anormal, ho enten tot i ens fa cas... Quan en Rob em desperta al matí, ara que ja treballo (tot millor), al final li envia a ell: Sam, ves a despertar la mare.. i plim, plim, plim... ve i posa les potes al llit i em fa un meeuu suau a l'orella, si no faig cas, insisteix un poc més fort, com els despertadors i quan ja em llevo: vaale, ja vinc, hola Sam i, plim, plim, plim... se'n va en silenci.... és la repera.... Es fa estimar el punyenteru...
*I a mi que no m'agradaven el moixos.
1 comentario:
jejeje la meva mara en te un dsd fa uns mesos i mai auria pensat q tindria tanta afinitat amb un moix, ella q no es gaira animalera. Pero realment li fa molta companyia i es una pasada de moix, li fa cas en tot, sembla mentida lo q entenen aquests bitxus :) Ens veim!
Publicar un comentario