Fora de context

Arbust japonés

Mentre llegia Murakami en After Dark (havia dit que em va agradar molt aquest llibre?)i sobretot cap al final quan dues noies que no es coneixien de res es troben descansant en un Love Hotel (una forma bonica de dir al meublé: Hotel de l'amor, hotel d'amors clandestins, diria jo..), vaig marcar diversos paràgrafs que aleshores, ben ficada en la història vaig trobar molt interessants.

Ara, al intentar copiar algun per posar-lo aquí, no sé com fer-ho si no explico les circumstàncies que els envolten, i això no té gràcia, sobretot si algú el vol llegir. A d’altres, ara, no els trobo tant interessants però aniré posant algunes frases. No vull donar lliçons amb això, simplement em van agradar; a més tretes de contexts cadascú les pot interpretar com vulgui:

Parlen la Mari i la Korogi. La Mari diu que no és pas tan forta com creu la Korogi i que a la seva infantesa se’n reien. La Korogi li contesta:

-Ja però segur que amb el temps i amb una mica d’esforç ho has anat superant. Segur que de mica en mica vas deixant enrere aquells records.
-De mica en mica –diu la Mari assentint-. Jo soc així. M’he d’esforçar en tot.
-T’ho vas fent tota sola, com una formigueta.
-Exacte.
-Doncs trobo que això té molt mèrit.
-¿Esforçar-se?
-Poder esforçar-se.
.......
La Mari pensa en les paraules de la Korogi.
-Sí que penso que m’he anat creant el meu món, a poc a poc, amb el temps. I quan hi sóc a dins, en certa manera em puc relaxar. Però el sol fet que m’hagi hagut de crear aquest món deu voler dir que sóc dèbil, que em poden fer mal fàcilment, ¿no et sembla? I, des del punt de vista de la societat, el meu món és petit i insignificant. És com una casa de cartró, que amb un cop de vent pot sortir volant fins vés a saber on...

(Continuarà)

....