Arribada as Mercadal

Casi de nit, encara que l'avió va arribar puntual a les 16,50. Ens espera en Mario amb el cotxe, mai en ha fallat, i ens toca el mateix vehicle que sa darrera vegada; coneixem els truquillos. El primer i abans de desfer maletes, deleitar-nos de lo maca que tenim la casa :) , engegar estufes i anar a comprar menjar per aquest dies. Anem en cotxe perquè plou i perquè el super té aparcament. Quan acabem li dic que torni sol a casa, que falten coses (mai es troba tot el vols en un sol lloc) i jo torno caminant, voltant botigues i sobretot perquè m'agrada olorar el poble, sobretot a l'hivern que hi ha les llars de foc enceses. Respiro fons i m'omplo d'un benestar que només donen els pobles. Saludo a la gent dels comerços i un poc de xerrera, ara es pot, no hi ha catalans amb presses.

-Tornau a ser per aquí?
-Si, ara una setmaneta més.
-Mottbé. Bon any.
-Igualment.
...
-Mira, no t'en duguis avui sa carn, que demà serà recent.

Em trobo al mestre de casa que ens ha fet la cuina... tant net i polit que casi no el reconec. Xerrem de l'obra i li comento com és d'agradable arribar a una casa tant acollidora ara amb aquest terra que no deixa passar la humitat, es nota molt.

I en Toni de Can Pelliser, on m'encanta anar-hi, sempre surto amb alguna coseta, em diu que no, que encara li falta un poc per se pare. Li dono records pel Nito.

Estan obrint una nova botiga, papereria i consumibles d'oficina as carrer nou... un altre lloc per tafanejar, amb el que m'agraden aquests establiments... encara trigaré més en tornar a casa amb sa senalla plena. I en Rob em tornarà a preguntar somrient... però que has fet tanta estona? a veure, a qui t'has trobat avui.... mentre jo mastego la regalesia de Can Lito.

Aquesta nit sopar amb photobloggers al costat de casa. No sé si empolainar-me o anar en sabatilles, o ambdues coses....

Sobre el rellotge de sa plaça llueix un gros FELIÇ 2009.

*Torna a ploure.