La por

El Periodico. 28/1/2009 L'ENTREVISTA AMB PILAR JERICÓ, ESPECIALISTA EN POR

Pilar Jericó: "La pitjor por és la que tenim al cap"

Afirma que tenim més por del que la crisi econòmica invita a pensar, i que, en lloc de centrar-nos en els problemes, ens hauríem de fixar en les solucions.


--Època de crisi. La por, ¿és excessiva?
--Sens dubte. Hi ha més por del que realment les dades conviden a pensar. És cert que hi ha una desacceleració, però també hi ha una situació de reajustaments i d'oportunitats.

--La crisi passa, com la bonança.--Però estem massa enganxats al curt termini: només veiem a curt termini i no ens adonem que, tant dels bons moments com dels dolents, se surt. I ara no veiem més enllà de la por.

--I amb por no som feliços.--Entre altres coses, perquè han augmentat considerablement l'estrès i els problemes de salut. I és una llàstima, perquè de tot plegat ens en sortirem.

--¿Què li diria a un lector que s'ho passa malament econòmicament?--Jo he tingut, en el passat, greus dificultats per arribar a final de mes, i he passat per situacions molt dures. Quan un està malament, és difícil tenir esperança. Li diria que prengui consciència de les coses en les quals pot actuar i en les que no.

--L'energia de l'ésser humà és limitada.--Per aquesta raó hem de prendre la decisió següent: si donem força als problemes o en donem a les solucions. Si t'ha tocat una regulació d'ocupació i et quedes fora, focalitza l'energia en la solució. No et recreïs en el lament, en el "pobre de mi", perquè d'aquí no en sortiràs. I d'aquí a dos o tres anys, quan tot hagi passat, veurem que les decisions que hàgim pres en moments com aquests ens ajudaran a la felicitat del futur.

--¿Com canalitza la seva energia, vostè?--Disfrutant de la meva gent, de la feina... M'apassiona el que faig.

--La por és una il.lusió de la ment, però, no obstant, ens condiciona excessivament.--Perquè té una base biològica, potent. Tots naixem amb por, i morirem amb por. Els budistes diuen que només deixarem de tenir por quan sentim pànic. És a dir, sempre tindrem por. Perquè som aquí gràcies a la por, una emoció que ens ha ajudat a evolucionar, perquè ens alerta dels perills. Per tant, s'activa fàcilment.

--I aquí la nostra educació s'ha basat, en bona mesura, en la por.--Per això és molt fàcil que davant de les notícies negatives s'activi aquesta emoció. Però el nostre creixement personal hauria de tenir l'objectiu d'evitar aquesta emoció. Es tracta d'aprendre a reconduir-la.

--¿Com?--Centrant-nos, com he dit, en el que podem fer. Centrant-nos en les solucions, no en el problema.

--¿I donar-hi l'esquena?--No, al contrari: hem de mirar la por a la cara. La pitjor por és l'ambigua: és especular amb el que pot passar, pensar què passarà si m'acomiaden, etcètera. En primer lloc, el que t'has de demanar és si realment et poden acomiadar. Després, quines alternatives tens. I, des d'aquí, construeix un pla d'acció molt pràctic. La pitjor por és la que tenim al cap, i a la qual dónes voltes i voltes sense parar. Com més penses en la por, més força li dónes.

--S'ha de pensar en el que és oposat, com un antídot.
--Sí, s'ha d'anar a l'altre costat, s'ha d'anar al que t'agrada i t'il.lusiona, a les oportunitats. Es tracta de disfrutar amb el que fas. I és bàsic recolzar-te en un equip, en persones estimades: per això és molt bo parlar de la por.

--¿Ah, sí?--En la justa mesura. Hi ha gent que ens esgota amb la seva por i la seva negativitat. Suggereixo evitar-la, i envoltar-nos de persones que no ens vampiritzin.

--La por evita la col.laboració.--I, curiosament, som en l'era de la col.laboració, com ho demostren Facebook i les xarxes socials. El discurs del nou president nord-americà va en aquest sentit: el discurs de la col.laboració, de recolzar-nos els uns en els altres.

--Almenys Obama, de moment, no utilitza la por com a eina.--La por ha sigut l'eina tradicional per governar les empreses, les famílies, els països i la societat. Hi ha caps i líders que utilitzen la por per incapacitat absoluta d'utilitzar altres eines. És un model esgotat. No serveix per treure el bo i millor de les persones.

--Obama diu que no té solucions.
--És el que m'agrada del seu discurs: "Jo no tinc la solució", afirma, "però sí que sé la manera de trobar la solució". No és tant el que hem de fer, sinó saber que, si arriba el cas, tindrem les eines per saber què hem de fer. Sobretot, recolzant-nos en persones, buscant xarxes de col.laboració. Per sobre de totes les crisis, crec en la capacitat d'adaptació de l'ésser humà. I, en el fons, som afortunats. Els nostres problemes no són com els de fa un segle, ni com els d'altres països.

*Interesant. Què opines?