Divendres 27, ya queda menos.

Els dies passen inexorables i les setmanes es continuen tan ràpidament que no t'adones i ja és divendres de nou, i no ha despertat gaire bé per a mi. Dos pals de bon matí són difícils de pair. I em sento cansada. Un d'ells abans de sortir de casa i ja ni he agafat el llibre per l'hora d'esmorzar perquè sé que així no em puc concentrar. Seuré en alguna terrassa, demanaré un te amb llet i prendre el sol, i respiraré fons intentant pensar en positiu. Que no puc fer-hi res per solucionar els problemes que se m'han plantejat. I que avui hi ha de moment tres coses bones i clares com l'aigua: és divendres, hem cobrat i fa sol. Punto pelota.

Le pillo a Aury la ilustración de su entrada... siempre tan sabia ella.


Ah, i divendres que ve estaré camí de l'aeroport cap a


SEVILLAAAAA!


Ja, direu que no sé de què em queixo... veureu, una s'ha de buscar recursos, encara que ja estava planejada aquesta escapada; ens trobem cada any amb uns bons amics i el passat va ser a Granada, just quan vaig tocar fons i tant fons que encara no m'he recuperat del tot però vaig, o anava per bon camí... no no, vaig, vaig; -no sé perquè dimonis coincideixen casi sempre amb algun bajón, però em vindrà de perlas-. La seva escalfor m'ajuda tant ... Tesa, Aury, Jesusito de mi vida... ¡OS QUIERO! que ganas de veros y abrazaros... y este año que dormiremos "tos arrebujaos"... uuaaaa! la que podemos liar... xD. Yo quiero bailar toda la noche, la la lalala....



Sevilla tiene un color especiaaal...
nanana nana nanana na nanaa
(a ver quien se sabe el resto, ninguno supongo, lo he comprobado, jajaja... y no vale buscar al google).

*perdó si trobeu faltes, he escrit directament.