De dia i de nit, Sevilla te un color especial...

Foto del calesero amb la càmera d'Aury.

Sopem amb la Nura i en Pau, els explico que Sevilla és molt xula, que els agradaria; molt jovent per tot arreu, molta familia pija de diumenge, molt fervor i assaigs pre-pasqua i moltes caleses esperant clients. Patis andalusos i molt color a les façanes: albero, granat, blau, rosa i blanc. Reixes, rajoles molt decorades i olor a incens. Preciós.


- Ha passat alguna cosa?
- Home moltes coses, hem xerrat, hem rigut.. com sempre.
- No vull dir això, t'ha passat algo en aquest viatge
- El primer dia em volia menjar Sevilla inmediatament i se'm fa fer una mica llarg.
- Ja m'ho vas dir, tu sempre tant impacient. Però vas sopar a Triana no?.
- Sí, molt xulo; veus, si ho saps tot.
- I, què més?
- No res, perquè ho dius?
- No sé, esperava que expliquessis més coses, has estat molt callada quan han marxat els nanos.
- És tard i estic molt cansada, em bull el cap, un cop de carlor suposo, estaven a 27º; ja hi aniran sortint, a més t'he trucat cada dia.
- Ja m'ensenyaras les fotos
- Esclar, i així t'aniré explicant ells detalls
... Silenci
- Però a tu t'ha passat algo.
- Que xerro massa, això passa, com sempre. No pateixis... potser el cop que vaig rebre em té atontada
... ?? Mirada.
- Quin cop?
- A la nit, però ja està, res greu. Veus? (li ensenyo la cella), no es nota res...
- Una mica. Però et fa mal, es nota.
- Sí, fa mal, ja passarà. Fes-me una abraçada. Ai!, vigila la cella.
....
- No tornarè a deixar-te sol.
- Si he estat molt bé. A tu t'ha passat alguna cosa.
- Què pesat! Va, bona nit
- Bona niit.
...un petó i mitja volta.

He dormit d'una tirada.