Va ser un dia estrany, barreja de pena i alegria, sentia que deixava anar llast i vaig voler estimar-me una mica...i vaig comprar-me unes flors.
I les vaig fer moltes fotos -les que veieu aquests dies en mi photoblog- i més.
Se les dedico a un bon amic, el meu germà petit, ara que ha conseguir contectar-se des de la clínica. Un beso Miguel, te quiero mucho. Que la vuelta a casa sea pronto y bien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario