Els meus recons

Una de les meves afeccions preferides, una mica abandonades per culpa d’aquesta eina meravellosa i absorbent que és l’ordinador, ha estat des de ben joveneta la decoració. El meu passatemps preferit era mirar revistes, sobretot de cases de camp, encara que sempre he viscut a ciutat o potser per això.

A la meva adolescència i mentre escoltava els singles dels meus cantants preferits passava hores retallant fotos d’habitacions que m’agradaven i dibuixant plànols de la meva casa ideal. Això sí sempre pensant en una habitació per mi sola. Suposo que era pel fet que som molt germans i sempre he hagut de compartir-la... i després de casada doncs també, amb la qual cosa encara mai no he vist realitzat el meu somni. Bé, no vull ser injusta, de fet sí. Tota la casa és per a mi sola si vull. L’habitacle de dormir, ara, és el que menys li dono importància. Total gairebé tot és fa a les fosques ;) Es clar que m’agradaria tenir una casa de camp amb sostres alts on posar un llit antic i ben ample, i amb dosell i una calaixera amb marbre al sobre i ... ja somio.

I quan vull apartar pensaments negatius que em treuen la son a la nit, començo a planejar com decorar algun lloc (com ja feia ara) o planificar una obra per ampliar o millorar la casa, o què fer amb tal moble, bé restaurant-lo o simplement canviant de lloc. Ara ja no tant però abans quan en Rob tornava de la feina de vegades es trobava els mobles en diferent lloc, "ja m'he tornat a equivocar de casa", deia. No soc massa de comprar si no de reciclar o reaprofitar, encara que quan van sortir aquelles botigues de tot a cent, que al final eren de mínim mil i per anar decorant poc a poc aquesta casa de Menorca sí que comprava força; de fet em va agafar com un consumisme convulsiu, jeje. Quan alguna casa familiar s’ha buidat allà he estat jo per intentar fer-me amb aquelles coses que precisament pocs volien, normalment estris antics i senzills, que a casa meva mai hem tingut coses valuoses. Un llum d’oli o una planxa de ferro de la meva àvia o una eina de fuster del meu pare; uns coixins o tovallons brodats per la meva sogra i així decorar petits recons, els meus recons.

La casa des Mercadal és el lloc on més he pogut fer realitat aquests somnis, primer com deia amb estris aprofitats o barats, després quan hem pogut, hem comprat algun moble antic. I molts viatges als encants barcelonins, cosa que mai millor dit: m’encanta. Com que la casa és petita no puc posar el que voldria però poc a poc amb aquests detalls recopilats amb el temps, vaig fent que em senti molt a gust aquí. A més com que tinc més temps és el lloc on segueixo comprant revistes de decoració; a més em relaxa. Aquell gust de no fer res de res estirada al sol d e l'hivern en una gandula, una estona de lectura, d’altra música i la revista de mobles rústics, un plaer.

Alguns dels meus recons.