Se’m fa estrany

Donar dues voltes la clau,
i no sentir els miols de benvinguda
Veure la casa tan buida i silenciosa
Dormir tan ampla, sopar tan fosca
Se’m fa estrany

Se’m fa estrany que no em despertis,
Ni els teus braços oberts a l’arribada
l’esmorzar preparat quan em llevava
S’hem fa estrany, sense estar sola
aquesta solitud que m’acompanya

Les teves passes callades
Amb la pipa fumejant a la butaca
Comentar les noticies i troballes
S’hem fa estrany aquesta absència,
No hi estic acostumada

Glòria