No sé quin títol posar en això... Tampoc cal.
Després de tres dies a l'illa, torno amb la sensació que no tornaré i m'envaeixen sentiments de tristesa i d'alivi a la vegada o més aviat de resignació, com si estigués escrit; i a pesar de tot em deixo coses molt íntimes, molt personals, com per obligar-me a tornar. No sé, deu ser la tardor -d'estació i de vida-.
Com deia Josefina Aldecoa en "El Vergel":
Marchar y quedarse, la tentación y el atractivo de la isla.
2 comentarios:
Es el puto otoño, Gloria
...que se nos caen las hojas.
Un beso
Jo crec que si,que sa tardor nes ho fa moure tot!! Jo estic de "peloteras"!!
un beso!
Publicar un comentario