De petita deia que m'agradaria ser un ocell per anar on volgués... ara mateix m'agradaria ser com l'àliga que vam veure ahir a Binigaus i volar cap a l'est, volar i volar fins que la veiés, només vull això. Mirar-la, saber com està, què fa. Com riu o com plora. Per quin camí passeja o a quin tren haurà pujat, desitjant que sigui l'encertat.
03 agosto 2010
Días de vino y rosas
Entre la xalada i l’incertesa; entre el gaudir de les aigües cristal·lines i el voler submergir-me molta estona per no seguir amb aquest neguit: el fons del mar relaxa, és un altre món.
De petita deia que m'agradaria ser un ocell per anar on volgués... ara mateix m'agradaria ser com l'àliga que vam veure ahir a Binigaus i volar cap a l'est, volar i volar fins que la veiés, només vull això. Mirar-la, saber com està, què fa. Com riu o com plora. Per quin camí passeja o a quin tren haurà pujat, desitjant que sigui l'encertat.
De petita deia que m'agradaria ser un ocell per anar on volgués... ara mateix m'agradaria ser com l'àliga que vam veure ahir a Binigaus i volar cap a l'est, volar i volar fins que la veiés, només vull això. Mirar-la, saber com està, què fa. Com riu o com plora. Per quin camí passeja o a quin tren haurà pujat, desitjant que sigui l'encertat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario