Esperant la besada...

I és ara, en la meva solitud quan més m'acompanyes. Ara que evoco les teves, les nostres paraules entretallades, la nostra sorpresa al retrovar les nostres veus, el teu desig de veure'ns, d'abraçar-nos... els nostre desig de felicitat mútua. Tanta la distància i després de molt de temps t'he sentit tant aprop meu... Ara que no sé ben bé on pares, cap a on vas, només que tornaras i jo aqui, en la meva solitud segueixo esperant, esperant-te, les teves lletres, la teva veu, la teva alegria i la teva estimació rebuda i sentida.

Riu mama, em deies...Riu filla; jo també t'estimo.