Fa uns dies es va publicar una notícia a la Vanguardia sobre una història d’amor amb origen a Menorca. De moment, potser no era el meu millor dia o perquè no estem acostumats a aquestes coses, la meva reacció va ser negativa i em va semblar que no era motiu de portada, que hi ha coses més importants per publicar; que per històries romàntiques tenim l’anunci de la cervesa i moltes de personals sabudes només pels seus protagonistes, com la meva, per exemple. Així ho vaig comentar a algú que va penjar l’enllaç de la notícia al facebook i em va respondre que bé, que l’expliqués. Per suposat no ho faré però molta gent la coneix perquè és una historia molt maca i amb final feliç, que no totes ho són. Feliç? Bé si,... amb alguna “furtiva lagrima” però en conjunt, feliç. Però aquells dies en què una màgia, com aura invisible emanava d'entre nosaltres, aquells moments ataronjats que la posta de sol dibuixada als nostres cossos nus a la badia de Fornells i aquells silencis que deia tantes coses, com deia Becquer, no hi tornaran. I mira que els hem evocat molts cops, a molts llocs, i només allà, a Menorca ens torna com un pessic al cor. Com deia, deu ser la màgia de l'illa.
Què tindrà Menorca. Mira, no volen innovadors? No es podria explotar l’illa com a “celestina”? De la mateixa forma que tenim el gin, es podria crear com als xerradors de “fard west”, un elixir d’amor. No, serem més moderns, una pàgina virtual on la gent expliqués les seves històries d’amor trobades o viscudes a Menorca. Tot i que això malauradament, no dóna diners... o si?... Jo, està vist que no sé fer negoci del romanticisme, tot el contrari...
No hay comentarios:
Publicar un comentario