Marti i Pol
Són tants aquests noms que em sembla que no hi cabrien, i tanmateix, molts cops, la soledat m'inunda l'ànima i voldria tenir-los amb mi... si més no, al meu cap, on la memòria selectiva els va esborrant poc a poc. Només de vegades, de cop, en la nit, un nom o una imatge em desperta i la llum m'arriba i evoco moments viscuts, alguns fa tan temps que sembla que no formin part de les meves històries viscudes. Perquè la vida està formada per això, per retalls de petites històries unides per un sol vincle, nosaltres mateixos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario