Un foto-blogger amic també va tenir una sorpresa al veure en un post d'aquí, que unes pintures meves que tinc exposades eren basades en unes fotos seves. Són coses d'internet, però amb la pintura és diferent.
Jo aleshores no el coneixia però la casualitat va fer que amb els temps els posessim en contacte i ho vam descubrir mutuament respecte a una de les pintures, ara resulta que són dos... -i ves a saber si en tinc més que cap dels dos ho sàpiga-. De fet quan vaig pintar aquells quadres ni sabia de qui eren. Pinto molts temes de Menorca i poden ser d'imatges buscades per internet que imprimeixo y guardo fins que decideixo fer-las... o no, o de postals que compro i que estan en tots els quioscos de l'illa, o be de fotos meves.
I perquè dic que amb la pintura és diferent?. Perquè crear pintant no es vulnera cap llicència ni copyright ni res. No copiem la foto com a tal; són això, creacions noves, interpretacions que fem d'alguna cosa que ens inspira. De fet cap d'aquestes pintures és indèntica a l'imatge que l'ha inspirat. Jo faig figuratiu però podria haber estat abstracte i no semblar-se en res. Per suposat que si conec l'autor com ara a en Sergio o qualservol altre foto-blogger, li ho diria, però com a deferencia no pas com obligació.
Les pintures que són de fotos d'en Sergio Vargas (un gran fotograf, per cert), són les dos de l'esquerra: Cala Mesquida i Sa Torreta -només he vist aquesta al seu blog-. La tercera es treta d'un calendari, ignoro l'autor. Haig de dir que el fet que les hagi reconegut em plau ja que vol dir que al menys se semblen a l'original, encara que hagi obviat algún detall: a Cala Mesquida falten cases, per exemple i tothom que ho conegui ho pot veure, i a la caseta de Sa Torreta algún pal i altres detalls. La tercera poc té a veure amb l'original a banda de la idea general dels diferents elements que la composen.
Ara estic fent uns lliris d'una foto que una amiga va treure també d'aquest mar obert pel que naveguem i trobem gairebé de tot.... i si podem compartir-lo, millor.
3 comentarios:
Per na Glòria d'es Mercadal.
La pell de la illa és dura com les mans de l'agricultor.
La gent de la illa és tendra com el bréssol del nounat.
Menorca és una illa de contrastos
i de gent de bé.
Diuen que el vent trastoca ses nostres "entenderas",
és enveja de sa dolenta.
Ser menorquí és quelcom intens,
que arrela en el més profund del cor.
Un bri d'autenticitat que irradia on vol que estiguem.
Estimo Menorca, terra meva
estimo l'aire que es respira
el color que et dibuixa
el caràcter de qui et poble,
salut germans ¡¡¡
Escrit es capvespre del 14 de maig, per Jaume Timoner, dedicat a na Glória, amb el preg de que ella posi una foto de les seves, fantástiques. Grácies.
Ui! gràcies a tu Jaume. Ja buscarè una foto adient i farè una entrada amb el teu escrit.
Soc el meu propi jefe ........ i una persona prou sentimental, sensible, llunática, diuen que soc un cranc auténtic (com tú, no ¿?) i avui matí m'has deixat una mica tocat. He anat a dinar amb un amic al Portixol, havia de menester sortir una estona del despatx, i en tornar he escrit en un moment quatre lletres per tu i també per jo (de no haver-ho fet encara tindria mal cos). Al vespre en tornar a ca meva he fet una fota d'un dels rams de margalides que tenc - quasi sempre - pels racons del meu reducte. M'alegra que t'hagi agradat i encara en fa més content el que ha succeit, tant la lliçó del matí (soc nou en aixó, encara que ho vaig començar al 2006, i poc práctic) com el nostre petit encontre de després. Esper seguir en contacte i n'estic ben segur que farás una bona tria de la foto - la més adient, en refereixo - perque son totes precioses. Que el día 15 de maig sigui un bon día per tú i els teus i que el viatge segueixi ben generós per tots. Salut. Jaume.
Publicar un comentario