Y con esto y un bizcocho... se acabó lo que se daba... ah no, no pega oi?.
Doncs això. Tres dies desconectada del món mercadalenc, menorquí i virtual, sense platja, sense veure ni el poble ja que estic aprop de la carretera, o sigui, traspasar el tunel i ja hi era (que per cert a veure si li posen llums que quan tornava sola a les 11 de la nit feia una mica de cangueli). Moltes hores allà tancada i la resta del temps practicament menjar i dormir -avui he estat d'un actiu...-. Tres dies per res. Bé, siguem positius. A més de vendre un quadre, el que més m'agradava, esclar, això sempre passa, els diners del qual ja m'els he gastat sense sortit d'allà, un caprici d'un antiquari veí, no el antiqüari, que tot sigui dit no estava pas malament, no, una.... ara no sé com es diu en català, bé, us deixo la foto, es una jerra amb rentamans d'origen francés de finals del segle XIX... Doncs això que a més d'aquesta mena de trueque, he conegut gent molt maca i una mica el món dels brocanters, totalment desconegut per a mi. Hem intercanviat bon dies resignats i esperançants i bones nits, cansants. Especialment amb na Rosa M. Queralt, veína, pintora i artesana d'Alò, que sense haver quedat expresament, al segon dia ens vam presentar totes dues amb feina per fer allà, fartes ja de mirar, xerrar, llegir (poc, perque no et pots concentrar); i ha donat el seu fruït, en un dia vaig fer un quadre. També he conegut na Trini i el seu homo, mercadalencs que portaven el bar i una mica més a na Maribel, la que portava tota la organització, que per a mi, i ja li vaig dir, li ha mancat publicitat, especialment pel poble, ple de gent a mig matí i ni un sol rètol a cap establiment. ¡Malament!. Pel que respecta a la resta, molt bé na Maribel, molt maca, eficaz, puntual i atenta a tots els detalls. També li vaig dir an Pere, el regidor, que com sempre ha estat diligent i amable. Si ho fa com a representat de l'Ajuntament, molt bé pel consistori, i si ho fa a tant que persona, a més, millor, que segur que d'altres no tindrien les atencions que ha tingut ell amb els expositors. Moltes gràcies Pere.
La pintura venuda
Aquesta tarda crec que he gaudit de la platja més que mai, fins i tot he cantat mentre em deixava portar per les onades..... El mar transparent de Binigaus reflectia estels daurats al caure la tarda i els núbols allargats sobre els pinars apaivagaven el sol ponent, donant unes tonalitats atarojandes, violetes... una meravella.... i jo sense càmera, grrrr! Cada cop que la veig (la càmera) o alguns dels seus accessoris, m'agafa un nosequé per dintre.... Bé, seguiré sent positiva, crec que ara estic gaudint dels paisatges una mica més, els gravo a la meva retina intensament, sense cap objecte entre mig, i els retinc tot el puc per refugiar-me en ells quan no els tingui.
Potser també estava contenta porquè hem sabut que demà passat ve la Nura a passar una setmaneta amb nosaltres... encara que soc conscient que se m'acabat la tranquilitat, però sí, estic molt contenta; fa més d'un mes que no la veig.
2 comentarios:
Aquest quadre des cvalls al vares presentár a la exposició de sant Antono de Sa Nostra?????
Aquesta que està a sota el quadre dels cavalls no soc jo, es na Rosa, la autora del quadre i sí que el va presentar i a més va quedar entre els finalistes. A més de ser veina d'aquesta Fira o és cada dijous al Mercat Artesanal, si vens aquest ultim dijous meu, ja te la presentarè. Petons.
Publicar un comentario