Revista Es Carrer, na Nina i ses meues pintures

Ahir a la tarda mentre veia la gent passar per davant de l'estand que m'han deixat a la Fira d'Art i Brocanters des Mercadal mirava la foto que la revista ES CARRER ha publicat dels fotoblogs menorquins i és una de les últimes en el meu blog: Punto de vista. Mis fotos, Na Nina avorrida.

M'ha fet molta il·lusió, i na Nina (sa fieta que és una de les netes des meu homo) ja té ganes de veure-s'hi.

Malgrat tot el vespre a la Fira ha estat més aviat avorrida, sobretot les últimes hores, de 21 a 23 h.. Suposo que la gent va més que res a mirar mobles i objectes dels antiqüaris i, sí, algú entrava a mirar-se les meves pintures, però ben pocs.

Al matí hem muntat l'estand i ha estat divertit, fins i tot ho hem decorat un poc. Després de la inauguració per part de les autoritats competents, que han passat d'una revolada ja que estic al final entrant per la dreta, talment com ho han fet (curiós, no? jeje); després havien d'assistir a un altre acte a la plaça des Gurugú (així li diem a casa a sa plaça Pare Camps), i es que es Mercadal no para de fer coses i això està molt bé. L'altra dia a les tertúlies a la fresca va xerrar la inefable Merceditas Milà, a la que no vaig sentir, més que res per què des que presenta aquest "programa-basura" ha caigut molt baix per a mi. Per cert, la Merceditas amb unes amigues han passat també aquesta tarda per sa Fira, i també d'una revolada. Portava la directa cap a un antiqüari amic -ho suposo pels petons que s'han fet- i no ha fet gaire cas a la resta d'expositors. A la tertúlia que sí que vaig anar va ser la de Cris Juanico, al que va presentar en Miquel Mariano, que per cert, ho va fer molt bé. (Altre per cert: en Miquel actua a Fornells el diumenge 12)

Un dels pocs "divertimentos" de la tarda ha estat observar a la gent i jugar a endevinar qui es pararà, qui entrarà a mirar-se els quadres detingudament o quin tipus de pintura li agradarà més, segons a qui. I ... mai l'encertes, està vist, això dels gustos és un misteri per a mi. I com deia s'he m'ha fet pesadet, i encara queden tres dies més... fins i tot he jugat amb la serp des mòbil que mai no ho havia fet...

No sé si aquí vendré més o no (o potser gens), però és més divertit a la parada des Mercat d'Artesania dels dijous. Entre la gent que em ve a visitar (gairebé s'ha convertit en un punt d'encontre), la música, els artesans veïns que anem xerrant i coneixent-nos... es passa una tarda genial. Dijous, amb la càmera des meu marit, vaig estar fent fotos als meus companys de fatigues, jeje... per cert, a na Melisa Cabal, la vaig conèixer l'any passat com a veïna des Mercat i, guaita, ens hem fet ben bones amigues. Aquest any la trobo a faltar.

Uns dels meus veïns (tan bé, oi?)

Un altre famós que em va visitar dijous -bé a mi no eh, a la paradeta- va ser Alonso Caparrós (crec que es diu així, em confonc amb el germà), que ja l'he vist diverses vegades pes Mercadal i es va deixar fer una foto (quina barra que tinc), ara be, la noia que anava amb ell, en quan va veure la càmera va fugir tot d'una... mira, qui sap, podia haver tret una exclusiva milionaria...

Per cert, si entreu al meu blog de fotos, veureu que he estat una mica trista i disgustada. La meva càmera es va "anegar" amb una onada atramuntanada... però tinc moltes fotos fetes, així que seguirè publicant-ne.

I ara, sant-torne-m'hi, que faig tard. Vaig carregada de lectura.