No us passa de vegades que no saps per quin motiu es fica una cançó al cap i no hi ha forma que s'en vagi? Al llevar-me, quan vaig a la feina, a mitja tarda, quan em poso al llit. I el cas és que no l'he sentida recenment, o això crec. Potser, penso... que potser al sentir les declaracions de Bush l'altre dia, amb aquella cara de no haver trencat mai un plat, dient que no estava preparat per una guerra, etc... que me va regirar l'estòmag i em va fer pensar que el món sempre és i serà igual, injust, infame, cínic. I que a algunes persones, per molt democràticament que hagin estat escollides (en aquest cas discutible), no se'ls hauria deixar manar perquè el món no pot estar en les mans d'un sol dit. Que hauria d'haver un Déu que sabés controlar tot això (i parla una agnóstica). No mereixeria aquest cretí ser jutjat per crims de guerra? pregunto.
I així implorava Serrat en aquesta cançó l'any 81. A veure si al escriure-la, la exortitzo, que em té maxacà.
A QUIEN CORRESPONDA
Un servidor,
Joan Manuel Serrat,
casado, mayor de edad,
vecino de Camprodón, Girona,
hijo de Ángeles y de Josep,
de profesión cantautor,
natural de Barcelona,
según obra en el Registro Civil,
hoy, lunes 20 de Abril de 1981,
con las fuerzas de que dispone,
atentamente
EXPONE (dos puntos)
Que las manzanas no huelen,
que nadie conoce al vecino,
que a los viejos se les aparta
después de habernos servido bien.
Que el mar está agonizando,
que no hay quien confíe en su hermano,
que la tierra cayó en manos
de unos locos con carnet.
Que el mundo es de peaje y experimental,
que todo es desechable y provisional.
Que no nos salen las cuentas,
que las reformas nunca se acaban,
que llegamos siempre tarde,
donde nunca pasa nada.
Por eso
y muchas deficiencias más
que en un anexo se especifican,
sin que sirva de precedente,
respetuosamente
SUPLICA
Se sirva tomar medidas
y llamar al orden a esos chapuceros
que lo dejan todo perdido
en nombre del personal.
Pero hágalo urgentemente
para que no sean necesarios
más héroes ni más milagros
pa' adecentar el local.
No hay otro tiempo que el que no ha "tocao",
acláreles quién manda y quién es el "mandao".
Y si no estuviera en su mano
poner coto a tales desmanes,
mándeles copiar cien veces
que "Esas cosas no se hacen".
Gracia que espera merecer
del recto proceder
de quien no suele llamarse a engaño,
a quien Dios guarde muchos años.
AMÉN.
Un poc obsoleta la "instància" (parla la funcionària).
D'una paret de Granada.
3 comentarios:
Brutal!!! Estic totalment d'acord amb tu. Aquest el Blair i l'Aznar haurien de pagar per mentir i per destrossar milers de vides. Una abraçada
Absolutament veritat, i la sensació d'impotència es la traguem perquè no podem fer res, sols dir, -ja es algu- pero a cops l'estomac es regira. Jo primer l'Aznar que el Bush.
Ja he acabat les croquetes, ara les haig de fregir, que venen tots sis, i mai no acaben la gana, he fet un parentesi, a mi això de la feina de la casa no em va, i si no faig parentesis m'agobio molt. Petons preciosa. Avui mirare de fer-me les fotografies amb els teus quadres, cada una te un significat diferent per mi, pero el dibuix m'agrada tant. Escolta no se com es fa, pero fes-te seguidora del meu blog, quan jo ho descobreixi me'n faig del teu.
Publicar un comentario