Feia anys, des del NO A LA GUERRA que no em manifestava i és que hi ha poques coses que s'ho valen, la veritat. Tot que vaig estar en contra de l'Estatut portat a sufragi ja que s'havia retallat el que el Parlament de Catalunya havia votat, aquesta última bofetada ha exaltat al poble català.
La gent anava en grups, jo no, jo he anat sola*, la calor no m'ha fet quedar a casa, encara que no he anat fins al final perquè apenes es podia avançar. Tot i així... he cridat:
SOM UNA NACIÓ, TENIM DRET A DECIDIR.
pd. Després dels diversos robatoris que he patit (a Madrid i aqui) en els últims mesos he anat amb les mans a la butxaca, ni la càmara he portat així que no hi ha fotos... ja m'ha sabut greu ja... Deixo la que he fet a casa abans de sortir.
Després de molts mesos amb una bastida (andamio) a la finca, estrenem terrassa just a temps per posar la senyera.
*La familia la tinc fora, una a Indonèsia i els altres, avui precissament.... a Pregondaaaa.... en honor a la veritat diré que si hagués pogut hagués estat allà amb ells... Ja queda menys per això... s'acosta Sant Martí!! olee....
1 comentario:
No he gosat deixar res a la entrada "esperar la besada", es tan intima i personal, ... m'has emocionat..... amb quina serenitat expreses els teus sentiments..... un petó i .... estic contenta.... petons de tot cor.
Publicar un comentario