Alforja. A Juan

Dibuix a Pastel. Glòria Lima.


ALFORJA

L’amor és conversar amb els déus
a l’ombrós paradís de móres i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d’antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.

Margarita Ballester

L'amor als fills és com una alforja que portem sempre posada.

Aquest dibuix li vaig regalar a un bon amic que avui pateix mentre la seva petita és al quiròfan. Un dia em va dir que quan entra a la casa solitària on viu ara i mira aquest quadre l'invaeix com una mena pau. ¡Quina satisfacció per a mi!. Suposo que les figures li recorden a les seves dues filles a les que ha hagut de renunciar a veure cada dia com abans. Juan és una de les primeres persones que veu les meves pintures, i és molt crític sempre, cosa que li agraeixo, però quan va veure aquest dibuix ja em va dir que l'hi encantava -i no és gaire afalagador ell-, per això li vaig regalar al instal·lar-se en aquell piset llogat tant fred. Avui l'he recordat el que l'inspira el meu dibuix i que pensi en aquella pau quan la seva petita Aida li faci una abraçada.